A CONTRACOR

Un relat de: brins
No! Jo no ho volia pas… No desitjava allunyar-me d’aquest planeta que admiro ni de la família que estimo, em feia basarda haver de restar immòbil dins d’una gàbia com ocell reclòs, però he hagut d’acceptar aquest viatge espacial perquè m’han dit que s'organitza per al bé de la humanitat. Ara, dins d’una nau freda i hermètica, el cor m’udola perquè enyora el blau amorosit de l’aigua i el crepitar de la llenya; em sento comparsa d’una vida que m’és ignota i, malgrat el goig de la descoberta, maldo per retrobar les flors del meu jardí, els bassals de la pluja, i la flaire d'un lilà. Tot i que els mitjans de comunicació em considerin una heroïna, no sóc feliç...

Hauré estat el primer gran mamífer llançat a la Lluna des de la Terra, i els meus batecs hauran estat els antecedents d’altres bategades posteriors, però aquest prestigi no em sedueix… no sé si podré sobreviure. Qui va prendre la decisió de llançar-me a l’espai ignorava que als gossos també ens afebleix la por, que també se’ns clava a l’ànima la solitud, i que també ens marceix l'enyor.

3 de novembre de 1957


_________________________




La gosseta “Laika” va morir entre cinc i set hores després del llançament , abans del planejat, a causa de l’estrès i d’un desperfecte del sistema de control de la nau.

Comentaris

  • Per ser que no sabies per on tirar aquest mes…[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 28-04-2017 | Valoració: 10

    Per ser que no sabies per on tirar aquest mes… Crec, fermament, que l’has encertat!
    M’ha agradat i força! Sort!
    —Joan—

  • Laika[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 21-04-2017 | Valoració: 10

    Un sentit homenatge a la gosseta Laika. Mentre llisc em ve al cap la cançó de Mecano. Gràcies per recordar-me, amb belles paraules, un animalet que ha esdevingut tot un símbol, també i en especial per les coses que dius. Em pregunte si era verdaderament necessari. La resposta dels qui ho decideixen costa d'acceptar, les coses es fan així. Puc extreure una conclusió: quants avanços, també aplicats a la salut, quants beneficis per als humans, gràcies als nostres fidels amics als qui devem tantes vegades una part important de la nostra felicitat quotidiana, a més de la seua impagable complicitat. Preciós relat, Brins. Però, què sola es va haver de sentir ella. El relat em transmet eixe sentiment de manera molt vívida.

  • Pobreta...[Ofensiu]

    Pobreta Laika. Sempre utilitzant als més dèbils i desfavorits.

  • Guau![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-04-2017 | Valoració: 10

    Doncs si, una cita històrica recordant aquella gosseta. I si, ha passat a la història, doncs el teu relat ho emmarca. Una forta abraçada, Pilar.

    Aleix

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-04-2017 | Valoració: 10

    Molt maco reina has fet.un relat magnífic

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: