A casa teva o a la meva?

jo no ho veig tan horrible, francament, a més el noi què? un faciló! o és que tots són així?.
A mi el noi no em fa gens de pena, no, gens, gens.


jajajaja, m'ha encantat!

gyps

assignatures pendents... Tan de bó am totes ellestinguessin oportunitat de repesca com aquesta, encara que sigui per venjar-se...
Molt ben portat el relat.

amb aquest títol ja es veu cap on anirà la història, i a més aconsegueix cridar l'atenció. Us envejo molt la capacitat que teniu alguns dels autors per enganxar als lectors, ja sigui amb un títol o amb la temàtica. Amb aquest relat ho has aconseguit del tot, només cal veure el nombre de lectors i de comentaris. Ja m'agradaria a mí ser tan "mediàtic" per dir-ho d'alguna manera.

El relat és fresc i àgil, aconsegueixes portar al lector, i a la víctima, cap on t'interessa. A més està escrit molt pulcrament. Potser per això hi ha alguns barbarismes com "en serio" o "buenorro" que sobten una mica. En el segon cas, però, correspon a la conversa del noi, per la qual cosa serveix per fer-la més natural, encara que crec que no caldria recórrer-hi per aconseguir-ho. No sé, segurament sóc massa purista en aquestes coses.

Doncs això, que gràcies pel teu comentari, a mi també m'ha agradat llegir-te, m'has fet somriure!

neret

Tot i que alguna cosa s'intueix, el final sorprèn inesperadament. Quina venjança, aquesta noia! Però n'hi ha per tant? S'avorriria molt la noia... jejeje

Un relat molt ràpid, que et fa entrar dins l'ambient descrit.

Per cert... què és l'helicòpter??? ;)

Un bon relat!

Les dones tenen poder,
Les dones tenen poder,
Badalona es poderosa,
Les dones tenen poder.

sort

realment , jo també li tornaria... i aquesta idea de seducció m'agrada jajaja! ja hi tornarà! amb el paquet a punt d'explotar i la seva cara tot un poema!!! m'ha encantat!!
un peto molt fort!!
et seguiré llegint!!

Heu anat a la seva i allí ha tornat a ser present allò que semblava passat.
Molt bon relat!
Només aparentment senzill, amb un llenguatge molt col·loquial, acaba lligant perfectament els detalls i l'escena.

M'he llegit aquest text d'una tirada ( on podia aturar-me?) i després l'he tornat a llegit gaudint francament de la narració.

M'agraden els teus relats; estan ben escrits, resulten interessants i suposo que aviat tornaré per aquí una altra vegada per tornar-te a llegir...

Fins llavors, rep una bona abraçada virtual des de la meva fins a la teva pantalla,
Unaquimera

M'ha agradat el teu relat, sobretot els diàlegs. El desenllaç el trobe una mica dur. Potser perquè em pose sense voler en el lloc del noi.

Ben relatat i amè. Una venjança fora d'hora diuen que és més efectiva.
Una mica de mala llet eh?. Potser no es mereixia això el paio, tan sols posar en ridícul al noi davant els amics hagués estat suficient no???jajajajaja

petons

angie

No havia llegit cap dels teus 11 relats i avui he trobat aquest títol, tan atractiu i suggeridor, als últims comentats. I francament, et felicito. És un text boníssim que no crec pas que pequi de massa col·loquial com comenten més avall. Tot el contrari, crec que li has donat el toc perfecte per a convertir-lo en un diàleg ben possible, que gairebé pots "escoltat" entre dos "col·legues"...

Ja ho diu la dita.... "la venganza es un plato que se come frio"... I a més a més, crec que fas una bona "picada d'ull" a d'altres aspectes més típics -o tòpics- del sexe masculí, i és que a alguns homes (no diré pas tots) ... "el llegir els fa perdre l'escriure".

Un relat francament interessant. Fresc, rítmic, enginyós i, sobretot, molt ben escrit. gramaticalment parlant.

Una abraçada i una felicitació sincera per aquest text.

El teu relat em sembla senzill però divertit. Ben portat, amb una punta de malícia i un gir final d'aquells que sempre agraeixo quan llegeixo un relat curt. A més, em sembla que introdueixes molt bé el tema de l'examen copiat, perquè ho fas així, com de passada, com si no tingués massa importància, i després acaba resultant captal.
El títol, un altre tema bàsic al meu entendre, també molt aconseguit.

Perquè no tot siguin flors i violes, et diré que el trobo un pel massa col·loquial (sí, ja sé que és el to que requereix el relat, però el perill d'aquest to és que el conte acabi resultant massa facil·ló, no sé si m'explico...) i que m'ha recordat molt un capítol de "Friends" en el que el Chandler es vol lligar la Julia Roberts i acaba despullat als lavabos d'un restaurant. Però hi ha qui diu, i jo m'ho crec, que, en realitat només existeixen set grans històries i que la gràcia és com en fem variacions...

En resum, un relat que m'anima a llegir-ne més de teus en el futur.

pobre noi... com l'has deixat! deu ser un perill parlar pel msn amb tu... jejejeje

gràcies pel comentari... de moment és l'únic i fa molta ilu!

Des del títol fins el final, he gaudit moltíssim d'aquest relat que, entre d'altres coses, m'ha fet descobrir-te com a possible narradora eròtica. La veritat és que vas escollint els detalls amb una mestria que... sí, sí, introdueixes el lector d'una manera "diferent". Però ha vençut, al final, el teu to enginyós i divertit, i ens has deixat un pobre home amb cara de gilipolles més sortit que un mamífer d'aquells que passen per èpoques de zel exagerat. En fi, molt divertit.
De totes maneres, també hi aprecio... com dir-ho?, un pas endavant amb la tècnica narrativa? Pot ser, l'he trobat francament rodó. Això sí, en la teva línia d'entreteniment, diversió i ritme a parts iguals. També cal destacar la teva tria de temàtiques i la forma de tractar-les, tan propera.
Encantat de tornar a llegir-te, ja saps que sempre em ve petit i que em sap a poc: t'acabo de llegir i ja en vull més.

En fi, una forta abraçada i fins la propera.

Arbequina.

Es que realment aquest relat explora en una de les grans veritats de les relacions home-dona , a saber : que el poder absolut està en mans de la dona. Estic convençut de que el relat escrit a l'inversa , es a dir fent ell les proposicions de forma decarada, hagués acabat amb una negativa de la noia.

Però no , si es tracta d'una dona la que es tira a la piscina , qualsevol home perdre el cul per anar on ella vulgui.

Real com la vida mateixa. I el final igual , que es tractava d'una venjança no se si era previsible o no però era d'esperar , ;-).

M'ha agradat i he de confessar que per un moment m'ha pujat la libido (veus , jo hagués caigut en la trampa).

salut

una mica cabroncilla, la teva prota...pobre nano! hias...

Bé, ja ho diuen que la venjança se serveisx freda, però no sé si és la frase més adequada, en aquest cas! hahahaaaa

Bé, el relat està bé, ben escrit i ben portat...era previsible, però potser has anat més enllà del que pensava...i m'has fet somriure pensant en alguna situació similar que jo i tots hem viscut alguna vegada...

foster