A capgirells

A capgirells escric encès
i aïllat de la remor urbana.
Trobo la pau, soc feligrès,
i sona la campana.

La meva oïda famèlica
es desperta receptiva.
La radio critica
que la qüestió és viva.

S'analitza l'entrellat
d'irresoltes qüestions
com la vida de l'aturat,
i de l'economia, les recessions.

Quelcom no encaixa,
manca seriositat,
la gent no es rebaixa
sobra autoritat.

Tinguem identitat en actuar
Posem-hi sol.lució
Tothom el què vol és treballar
i té una mica d'ambició.

Siguem francs
hem crescut a l'ombra de l'opulència.
A davant els bancs
i darrera la política de l'ambivalència.

Dibuixo d'un traç
el mapa de la memòria,
mentre jec al jaç
i contemplo aquesta joia.

Veig espaordida la col.lectivitat
davant el buit humanístic incipient
i em preocupa la veritat
de tota aquesta gent.

És cru afirmar que no anem enlloc
per la via de la imposició?
Que no cuino, ni faig res al foc
per poder pagar la contribució?

Massa greuje causa morir!
però com en la sinergia d'un part
la llum obre el camí
d'uns i altres en igualtat.

A bona hora plantejo
que poc queda per assaborir
la llibertat, quan m'evadeixo
i em despreocupo del devenir.

Enraonar per enraonar,
sense arribar a cap conclusió,
és la forma que tinc de protestar
contra l'abús i la submissió.