A cada pas

Un relat de: Xunxi

A cada pas, l´ enyorança
deixa petjada al meu cor
tant de temps que em faltes
però no et vaig poder besar!

Com les flors ens enverinen
amb els seus colors llampants,
el record de la teva mirada
és bressol al despertar

A cada pas, la tendresa
de les teves mans tan grans
m´ acaronen com les ones
que et venen a veure i se´ n van

Com l´ escultor que de sobte
fa néixer l´ obra del fang,
jo voldria construir-te,
el pit,
les cames,
el rostre,
la boca, i la teva pell tant suau

A cada pas, ets present
aixeco la mà, et vull tocar,
alço els ulls i les llàgrimes ploren
al cel que et vol acompanyar

Jo sé que quan l´ anima crida.
tu em pots escoltar,
la llum del teu esperit m´ enlluerna
i em gronxa l´ amor més gran

A cada pas, et segueixo
no et deixaré d´ estimar
fem el camí junts, fem-lo alhora
dona´ m la mà germà


Comentaris

  • A cada pas et segueixo,[Ofensiu]
    free sound | 13-07-2011 | Valoració: 10

    no et deixaré d'estimar...
    Preciosos mots que descriuen
    un sentiment sincer i profund...
    L'enyorança i l'amor,
    dos sentiments de cor.
    Gràcies pels teus amables comentaris...
    Bon estiu!!!!

  • un poema molt sentit...[Ofensiu]
    joandemataro | 10-04-2011 | Valoració: 10

    que brolla del més endins... entenc el teu sentiment
    moltes gràcies pel teu comentari al meu relat-poemet sobre el meu primer aniversari a RC, gràcies per ser tan amble
    una abraçada
    joan

  • En algun lloc... qui sap on... un misteri.[Ofensiu]
    Maragda | 08-04-2010

    És dur i molt trist prerdre una persona estimada. L'any passat vaig perdre el meu pare i se'm fa molt dificil superar-ho. Tant sols poder mitigar aquest dolor que et deixa el seu buit...

    He perdut molts amics pel camí i el teu cognom, gens corrent d'altra banda, me'n fa rememorar un de molt especial: l'Alfons Ros Llinàs del Torrent. No sé si es pot tractar d'aquest germà que dius que enyores o potser algun familiar teu.

    Si l'Alfons era el teu germà t'he de dir que me l'estimava molt i que el recordo molt sovint.

    En quant al teu poema, és fresc, harmoniós i molt sensible. La pregonesa dels sentiments i l'anhel que se'n desprèn, emocionen.

    Gràcies a tu també per permetre'ns llegir-te!

  • Un poema...[Ofensiu]
    onatge | 21-06-2009 | Valoració: 10

    D'amor amb el profund accent de l'absència... El silenci de la persona que encara estimes... Els records que són els núvols d'on plou la seva pluja... La rosada que acarona el poema.

    A cada la pas la seva ombra i la seva flama...

    Salut.
    onatge

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Xunxi

22 Relats

150 Comentaris

35407 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.


Miquel Martí i Pol