Cercador
A cada baula
Un relat de: joandemataro- Compartir:
i alçàrem les mans,
orgullosos de mostrar-li al món
aquesta certesa del sentir Català,
la d’un poble despert i tenaç
que no pot, ni vol, renunciar a volar !
I fou en aquesta unió volguda
que , un a un, esdevinguérem part del tot,
com els grans de sorra dels bells turons,
com les espurnes al mar de l’albada…
I en un present, viscut amb plenitud,
Invocàrem el passat i el futur alhora
perquè aquesta ofrena
vol ser Homenatge i Estel .
I encara que alguns es tapin els ulls i les orelles,
ja per sempre quedarà el testimoni d’aquest compromís ferm
que deixarà petja pels camins de la memòria.
I a cada baula hi érem tots,
- fins i tot molts que no hi eren… -
lliurement enllaçats ,
sense panys ni cadenats.
Oberts al món…
I tan convençuts, que ja ningú, mai més, ens podrà falsar !
A Catalunya, 12 de Setembre del 2013
Comentaris
-
Jo, també![Ofensiu]Materile | 03-11-2013 | Valoració: 10
Un poema preciós, un poema per pasar a la HISTÒRIA de la nostra Catalunya.
Jo també vull ser una més en aquesta baula que en fa una cadena que ens uneix i dóna sentit la nostra existència i ens arrela a la nostra terra.
No entenc com he pogut pasar-hi de llarg: felicitats!!
Una abraçada,
Materile -
Un gran homenatge[Ofensiu]Naiade | 22-10-2013 | Valoració: 10
Un gran poema Joan.
Has sabut copsar tot l’entusiasme, valentia, desig i força de cada català.
Una abraçada
-
lliurement enllaçats , sense panys ni cadenats[Ofensiu]Xunxi | 15-10-2013 | Valoració: 10
Estem fent poesia, estimant i defensant la nostra llengua i el nostre país,
un dia potser no molt llunyà podrem escriure des de la llibertat, així com tu ara escrius , en aquest camí , el teu , el nostre, amb les mans i el sentiment lligats a Catalunya
Un peto Joan
-
Somriure[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 13-10-2013 | Valoració: 10
Magnífic Joan! I precisament avui, després del gran fracàs del 12 d'octubre, amb quatre gats a la Plaça Catalunya i para de comptar. Has vist la cara de la Sànchez Camacho i de'n Rivera? Estan amargats, estan sempre emprenyats. I has vist la cara d'algunes persones que hi van assistir? Estaven també emprenyats i amargats. Quina diferència a la cara de la gent que vam assistir a la via catalana! L'amargor és símptoma clar de derrota; el somriure sempre triomfa. Una abraçada Joan i felicitats per transcriure en lletra això tan difícil dels sentiments nacionals.
Aleix
-
Joan[Ofensiu]Gabriel M. | 24-09-2013 | Valoració: 10
Un sentiment compartit cent per cent, malgrat que, doneu-me permís per ser discret en les meves paraules i fets en aquest sentit.
Un poema magnífic.
Gràcies per venir a llegar-me.
Una forta abraçada, amic. -
A cada baula...[Ofensiu]Gemma Matas Gustems | 21-09-2013
A cada baula hi podies trobar un català ple de convenciment de que entre tots, la nostra terra tornarà a les nostres mans!
Moltes gràcies pel teu comentari Joan. Tens raó, som tafaners de mena. Tot i així, de tant en tant és bó prendres la vida amb una mica d'humor.
Gràcies per ser tan fidel a llegir i comentar-me tots els escrits!!!
Una abraçada.
Gemma -
A mi també...[Ofensiu]Annalls | 21-09-2013
...m'agrada! Som-mi!!
Anna -
Com els grans de sorra[Ofensiu]aurora marco arbonés | 20-09-2013 | Valoració: 10
Un poema molt entranyable i molt oportú. Només et vull dir que subscric tot el que dius i comparteixo el que cents de mils de persones pensen sobre aquesta pàtria nostra tan menyspreada pels qui no coneixen el nostre tarannà pacífic i festiu.
No podran amb nosaltres, que comencin a posar-s'hi fulles.
Valoració mitja: 10
