A aquests quadres de morts antics,

A aquests quadres de morts antics,
no sembla que els hi hagin anat tan malament,
les coses.
Se'ls veu satisfets,
escampats per la tela.

I jo vigilo, aquí asseguda a l'estació,
la motxilla enorme d'un immigrant,
que ha anat, un moment, m'ha dit,
a comprar una cocacola.
I no tinc pas por, que m'exploti
a la cara,
i que llavors aparegui el meu cos mort
pintat a les fotografies
d'algun diari,
i que llavors potser algú exclami
"pobreta noia! Potser no li anaven malament,
les coses".