A aquelles persones que estimo

Un relat de: Tenderness

M'agradaria tant poder expressar tot el que sento… que tothom comprengués el motiu dels meus sentiments…
Busco paraules d'amor, apreci, enyorança… Paraules d'agraïment que et facin sentir… que entrin al més profund del teu cor. A VOSALTRES, gràcies per fer-me somriure en els moments en què les llàgrimes lliscaven sobre els meus llavis encesos, on els meus ulls, submergits sota el reflex de la meva angoixa, no em deixaven veure més enllà de mi. Moments de desesperació, intents per millorar la situació esvaint-se fins desaparèixer, moments difícils per respirar, debilitat, infelicitat… i finalment somriure.
Paraules càlides que intenten sostenir-me per no caure, per no augmentar el dolor… Paraules que m'abracen amb la seva tendresa i no em deixen fins aconseguir el seu objectiu.
A aquestes persones a les que aprecio i estimo, presents i absents, sempre estaran dins meu, en un espai solsament per elles. A VOSALTRES, gràcies.

Comentaris

  • Deliciós![Ofensiu]
    brideshead | 04-05-2005

    i la veritat, què més vols que et digui després del "crack" del Capdelín! Ostres, aquest noiet s'emporta totes les paraules, tots els afalacs, no ens deixa res als altres per comentar !!!

    Bromes a part, et felicito Anna, per aquest relat, és ple de tendresa, d'esperança, és un agraïment EN MAJÚSCULES a tothom que t'envolta, que t'ajuda en els moments durs (ja saps, aquells moments en que alguns "desapareixen") i l'has escrit amb molt amor, amb molta dolçor, amb molta tendresa. És un relat d'aquells que et deixa amb les ganes de seguir llegint-te.
    Felicitats i una abraçada ben forta!

  • agraïda...[Ofensiu]
    Capdelin | 02-05-2005 | Valoració: 10

    això et fa més gran encara... s'ha de ser senzilla i humil per demostrar agraïment... escrius amb un equilibri perfecte... mimant les frases... elaborant un escrit harmònic amb una suau brisa d'onades de mar...
    ànims... segueix escribint... sembla que et veig més contenta i més animada... potser la llum il-lumina ja el teu camí...
    gràcies per llegir-me i per comentar-me... ets magnífica, entres ben endins... de girona havies de ser... bé, de Bordils...
    un petonàs i una abraçada!!!! et seguiré llegint... em tens pres!!!