9N; ENCAREM AMB OPTIMISME I GENEROSITAT AQUESTA SETMANA DECISIVA

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina
Aquesta és una setmana decisiva en la història de Catalunya. Comença plovent de valent i penso si serà un mal averany. No. No existeixen els mals averanys. El que existeixen són les suggestions pròpies o alienes per a tenir por. Hem de tenir por per què avui, dilluns tres de novembre plou en comptes de fer sol? No, seria ridícul. Hem de tenir por perquè des del govern de Madrid se’ns amenaça amb una ràbia i una impotència patètica? No, seria més ridícul encara.


No hem de tenir por, no podem tenir por de fet. Si tenim por mai no serem lliures ni com a poble, ni com a persones, perquè no ens atrevirem a viure. Des de la convicció de la bondat del que defemsem (que un poble pugui decidir el seu futur), sabem que és irrenunciable, que no es pot fer ni mig pas enrere perquè això equivaldria a acceptar que hi ha pobles que no poden decidir el seu futur, que seria un equivalent a acceptar l’existència d’homes que no ho poden fer. Senzillament, des d’un punt de vista moral és inacceptable. No hi ha més.

No tingueu por. No poden fer res més que intentar espantar-nos. La seva única carta és intentar espantar-nos ja que fa moltíssim temps que han renunciat a la carta del voler seduir-nos amb alguna proposta o alguna carícia. Peró no ens poden fer res: saben i sabem que el món ens està mirant i que en aquestes coordenades de temps i espai les agressions a un poble que simplement vol votar desencadenaria una crisi internacional d’alta volada que no li interessa a ningú.

Sí, no tingueu por. Treballeu per la llibertat de tots. Feu-ho amb optimisme, amb alegria, contents del que estem fent, que és una cosa extraordinària, un camí que poden seguir altres pobles en el futur perquè no hi ha hagut entre nosaltres gens de violència, d’acritud ni de ressentiment. Només propostes positives, només esperança d’un futur millor.

I siguem generosos amb els que no pensen com nosaltres. Ells també són catalans i la nostra primera obligació es que mai de mai deixin de sentir Catalunya com a casa seva. Serà una setmana de debats intensos i on segur que alguna visceralitat sortirà a la llum. Però nosaltres hauríem d’evitar-les i dir als nostres adversaris polítics que els estimem, que els sentim molt nostres, perquè Catalunya som tots

Comentaris

  • Anem de bracet[Ofensiu]
    reusenca | 05-11-2014 | Valoració: 10

    Totalment d’acord amb tu Tomàs… Res de por, ens envalenteix la creença amb nosaltres mateixos i l’estima cap el nostre País, que és el nostre i no en volem cap altre. Exigim respecte i això sembla que els és molt difícil d’entendre.
    Anem de bracet cap a una Catalunya nova apunt de fer i de construir. Gràcies Tomàs pel teu relat, anima a tots els que n’ estem convençuts i que sabem que no anem sols, ans el contrari en som molts més dels que ells volen.
    Una abraçada amb complicitat

  • Endavant, Catalunya!![Ofensiu]
    unicorn_gris | 04-11-2014 | Valoració: 10

    Gràcies pels teus ànims, Tomàs.

    Sí, no podem desanimar-nos ni donar-nos per vençuts. El poble català s'ha de desfer de la cadena d'Espanya i mirar cap al futur. Ara podria ser un moment històric clau. Hem d'anar a per totes.

    Visca Catalunya lliure!!

    Bona nit.