946, si he sumat bé

Un relat de: rnbonet
(Repte DLXXII -dit 'neo'- “Urgències”, convocat per 'deòmises')

URGÈNCIA "UAN,TU, TRI"

*PRIMERA URGÈNCIA (de com aquell d'entrecames intenta 'subterfugisnobenvistos')

La noia, disfressada d'hurí de paradís, sempre a l'aguait del primer tòfol de bragueta, recitava:
“I tu, què vens
a fer ací?
Carabassa,
carabassí!”
Emperò, no els donava carabassa, com en aquells balls dels cinquanta als pobles les xicones als xicons. I els oferia -previ pagament- un trosset amb llavis verticals de la seua anatomia. I una vegada acabat l'acte gloriós pel braguetaire, ella recitava altra vegada, no sabem si emmorosida, perquè la paraula se li feia suc als llavis:
“Captiva sóc
d'aquesta nit:
beduí amorós
tastant conill'”

*SEGONA URGÈNCIA (de com alguns imaginaven cabòries entremaliades)

Ai, sí, sí, sí! Si jo ja li ho dit al 'goril·la' de torn... Que no em deixe passar 'd'estrangis' ni un ni una, en aquesta nit! Cap! Ningú! I saps que m'ha contestat? Que el paio tenia pixera... Sí, el morenasso aquell, ai! Quasi captivat em tenia! Ai! Si l'haguessis vist amb les cames entortillades, agafant-se el paquet amb la mà dreta primer, i amb les dues després... Si només ganes de pixar, amb allò tan ferm i abundós que s'endevinava... Al cap i a la fi, una obra de caritat...
Que després ens va fotre els diners de la caixa forta...qui s'ho havia d'imaginar!

*TERCERA URGÈNCIA (de com les passaren putes durant 30 anys les dues urgències anteriors)

'Ni,no,niii,noooo' La sirena de l'ambulància fa veure la urgència del part. La nit és fosca. Des del cel·lular s'hi avisa a la clínica de la imminència del part. La llevadora, atenta, espera. Tot preparat.
Una frenada a la porta. 'Ràpid, a dintre!'. I a la sala del paritori s'escolten, després de la plorera acostumada, les primeres paraules del nou nat: “Jo, 'Francisco' salvaré la pàtria de la barbàrie”.

I s'ho va creure durant més de 30 anys!

….........................................................

*El comentari del jutge:

No s'ha fet esperar massa el text d'en rnbonet tampoc. Ni el seu estil irreverent i fresc. I aquelles imatges descarades però velades per una imatgeria molt del Sud del Gran Riu. Els quatre mots obligats s'hi han encabit amb mestria, i sense grinyols. Tres moments urgents i hilarants, si copsem dins de la imaginació el que ens brinda el xicon. La mà, i després les dues, en aquell “bulto”, o els llavis verticals oferts als balladors, o el posat seriós del nounat un pèl facinerós. Però hi ha una discreció graciosa, en el fons. Tot ben discret, com les urgències dels dos primers casos. El tercer m'ha dut a temps grisos, on els cel·lulars no existien encara... la telefonia mòbil tardaria uns anyets... però no hi he volgut veure en Paquito, el nostre “inaugurador” de pantans per excel·lència. Tot i així, la neurona és fotuda i capciosa...

......................................................

*** Nipo 129 + RPV 245 (proposat per 'ninona')

- CAMES, FALDILLES, MIRADES

 ELL (únic que mira a esquerre)

Aix, en veure-les
aquella au entre les meues
quasi s'empina!

 ELLA (aquella que mira a dreta)

Qui fora mascle
per gaudir amb companyes
tota una tarda!

Comentaris

  • Aquí hi trobo el comentari que vaig fer-te...[Ofensiu]
    deòmises | 18-12-2014

    ...en el seu dia, i el reitero. Fou original la forma, i el missatge, dins de la conya, més clar impossible.

    Dels haikus, què dir? En qüestió faldillera, rnbonet hi té la mà trencara. Per escriure renglons i dibuixar traços... no malpensem...


    d.

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

356263 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!