8-CARTA PER ELISA - ÚLTIMA DE LA SÈRIE

Un relat de: Libèl·lula
CARTA PER ELISA
15 de novembre del 1.995
Senzillament, carta per Elisa

Estimada meva, estimada Elisa, ja reposes entre el mantell d’aquestes aigües perfectes que mai no ens varen deixar de sorprendre, sota l’atenta mirada d’aquesta lluna encuriosida que sembla endevinar-ho tot.
Tinc un munt de coses per explicar-te. Ens hem traslladat aquí, a Menorca, hem comprat una, diguem-ne, caseta. Esta situada a tocar del mar, té diferents nivells i tot i que no és massa gran és suficient per disposar, a més de l’espai que ocuparem plegades, bé, jo i ...tu, ja m’entens. Doncs això, que a més hi ha prou lloc per fer-hi cinc habitacions dobles, totes elles amb bany. Què et sembla? Tantes vegades com havíem dit de traslladar-nos aquí i muntar una casa de turisme rural i ja veus, al final estic fent realitat els nostres somnis. Ara per ara, tot s’ha de dir, està un xic desgavellada, però ja hi estant treballant. He contractat una colla de xicots, tots molt joves però molt treballadors que estaven a l’atur i mira, tots contents, a més em fan un preu súper ajustat.
Tot i que encara és un projecte t’he de dir que ja t’he nom, segur que l’has endevinat, és diu: El Refugi de l’Elisa. T’agrada, oi que sí?
Et preguntaràs si encara estic... “tocada”, doncs mira, no, ja no ho estic, sé que...no hi ets, que no tornaràs, però jo encara et sento ben viva dins meu, això és l’únic que m’importa, ja m’està bé.
Sé també que tu no em perdonaries mai que em deixes morir, i no ho faré, al contrari, vull viure, emmirallar-me ens les aigües turquesa que ara són casa nostra, banyar-me en elles i nedar al teu costat, sentir la teva salabror a la dents, a la pell, contemplar totes les postes de sol, ser al teu costat.
Et recordo cada minut, cada hora, et recordaré tots els dies de la meva vida i així, mentre jo visqui, tu, amor meu, viuràs en mi. Ningú no mor definitivament mentre hi hagi algú que el recordi. Aquesta frase la deis tu o la deia jo? Tant se val.
T’escriuré cada dia Elisa, ja ho saps no?
Amor meu, Elisa, amor meu.




Comentaris

  • L'amor perdurable[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-01-2012 | Valoració: 10

    Preciosa sèrie i un preciós final d'una prosa que m'encanta. Agrada llegir relats així, tan sincers, tan descriptius, tan profunds i tan originals en això dels colors. Un color, un estat d'ànim. Unes cartes plenes de color, vida i, sobretot, amor, amor de debò. Ha sigut un plaer llegi-te. I ho continuaré fent! Una abraçada. Ah, per cert, on puc reservar habitació del refugi?

    Aleix

  • Una cloenda perfecta[Ofensiu]
    Carles Ferran | 31-01-2012

    La cirereta del pastís, realment una cloenda perfecta per a tota la saga. Saps? Tens una sensibilitat especial per escriure històries que ens arriben a l’anima i ens commouen, sense forçar les situacions, amb una descripció pausada i precisa. M’ha encantat llegir-te, i no dubtis que ho seguiré fent.

l´Autor

Foto de perfil de Libèl·lula

Libèl·lula

20 Relats

44 Comentaris

18684 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Em dic Anna i sóc de Pineda de mar.
Quasi sempre sóc feliç, em cansa molt està enfadada, la vida és massa curta per perdre el temps en futeses.
M’apassiona el senderisme, descobrir racons que mai no he vist i endur-me’ls a casa dins la meva Canon, la fotografia em deleix, el teatre, el cinema, la música, naturalment, la literatura, llegir i escriure, com a forma de teràpia, hi ha qui va al psicòleg, jo escric, ves per on.
I ho faig per, a través d’un simple vers, llegir els meus propis sentiments i aprendre dia a dia a coneixem un xic més.
Visc per omplir-me els ulls de colors, per olorar la flaire de la molsa, sentir la besada del vent mentre em peten els ossos descobrint nous camins, visc per submergir-me en la mar turquesa, per somniar desperta i per aprendre a volar, visc per moltes coses que no tenen preu. Els rellotges del món corren massa de pressa per a mi, per això no me’ls miro mai.

Tinc dos blogs. M’agradaria que passéssiu i miréssiu, si us ve de gust és clar, per mi serà un plaer compartir-los amb vosaltres.

http://elmeuracvirtual.blogspot.com/

http://annatotfotos.blogspot.com/

I el meu correu, mai se sap quan ens farà falta una abraçada.

annaorteg@hotmail.com

Fins sempre.