Cercador
7 notes 7 colors
Un relat de: Strop Nicé- Compartir:
La llum del sol es filtrava per les escletxes de la persiana i em desvetllava gradualment. Un ataronjat melòs dibuixava petits cercles allargats sobre el llit mentre els meus ulls s'obrien, mandrosos, per veure el tint solar pintant la meva habitació. Era diumenge. No tenia cap pressa ni cap obligació que em forcès a moure`m amb urgència, i deixava, poc a poc, hi haguès prou il.luminació per difrenciar la roba del dia anterior, resposada al respatller de la cadira.
Un diumenge no és per estar-se una llarga estona al bany, ni per escollir una samarreta conjuntada, ni per afeitar-se, la mateixa roba del respatller et serveix per sortir un moment.
Hi ha jornades de ple hivern que l'escalfor del sol et fa pessigolles càlides a la superfície de la pell, com una abraçada, i els carrers es mosten tranquils, amb
persones deslliurades del lligam del temps entre setmana, passejant pausadament, els cotxes deixen de grunyir i un pot mirar el que passa al seu voltant sense veure`s impedit per el murmuri d'un dilluns. A més, sense cafè i en diumenge assolellat, pot ser com navegar un dia de calma per sobre voreres, jardins, carrers i places deixan-te enbobar per qualsevol estímul.
Al entrar al kiosk, encara mig desenfocat per la repentina foscor de l'establiment i esperant-me a ser atès, xafardeixo entre les revistes i magazins que tenen a la estanteria fins arribar a una que diu en petit al marge esquerra: El primer cyborg visita Santa Eugènia. La trec i veig que la notícia la dona ' Més enllà de la ciència'.
Un cyborg a la ciutat dels quatre rius? Hom s'imagina un cyborg com una espècie de Terminator que es fon quan rep un cop fatal i es torna a regenerar amb un metall líquid com el mercuri, o sino l'enemic de l'Spiderman que era mig home mig màquina amb uns tentacles minerals que li emanaven de l'esquena amb una força brutal, o com a mínim, una persona conectada a un centre de dades mundial que sigués capaç de parlar tots els idiomes i de respondre totes les preguntes.
Però la senyora del kiosk no em deixa més temps per pensar en com pot ser aquesta visita extraordinària, i al final, decideixo que compraré la premsa local.
La meva sorpresa ve quan al estar a casa sentat, amb el cafè, llegeixo al diari que realment sí que ha visitat girona un cyborg, el primer en estar censat. Es diu Neil Harbisson, va estar presentant la seva agrupació de cyborgs mundial. Ciutadà de barcelona, és co-fundador d'una organització per facilitar el reconeixement de persones que interactuen a diari amb tecnologia adapatda a la seva fisiologia.
I recordant una mica, ja fa temps que estem familiartizats amb aquest moviment futurista, desde pel-lícules , animació infantil o persones de la vida real. Com el reconegut científic Stephen Hawking, que haviat farà 70 anys, a la seva computadora té registrades unes 3000 paraules que ell pot seleccionar amb el moviment dels ulls, després són reproduides per un sintetitzador. Me`n adono, navegant, que hi ha molta informació sobre la computadora de l'Stephen Hawking i sobretot rumors de quines paraules te guardades a la memòria, algunes pàgines de la xarxa asseguren que l'ìnformàtic programador del glosari de mots va introduïr frases dites i uns quinze insults. Segons ironia del propi Stephen, en un marcat accent yanki.
Realment, els estudis sobre els cyborgs estan molt avançats. Els japonesos, avantguardes, treballen en un projecte de fabricació d'una armadura moderna que et cobreix el cos amb un plàstic dur articulat, dotan-te de més força i estalbian-te el cansament ( podriem anar a la feina dormint sobre l'escafandra ). Per altre banda, els americans, enginyant escarabats escoltes conectats a un transmissor, amb electrons implantats als muscúls responsables del vol i a l'interior del sistema nerviós que relacionen els impulsos enviats desde un emissor, controlant l'insecte.
En compte amb les paneroles espies!
Encara que posats a escolir jo trio la vessant artística d'aquest fenòmen què és el que representa en Neil Harbisson. Ell és un ciborg perque porta inserit un chip a la nuca que respon als color amb tons, ja que de petit li van diagnosticar acromatopsia. Veu el món en blanc i negre, ell mateix als vint anys es va inventar i instalar un eyeborg per tal sentir els colors.
Mentres els innovadors de tecnologia fan experiments esperarem a que pròximament poguem escoltar una pintura amb tota la força del color o despertar entre una melodia de llum ascendent en un dematí assolellat.
Un diumenge no és per estar-se una llarga estona al bany, ni per escollir una samarreta conjuntada, ni per afeitar-se, la mateixa roba del respatller et serveix per sortir un moment.
Hi ha jornades de ple hivern que l'escalfor del sol et fa pessigolles càlides a la superfície de la pell, com una abraçada, i els carrers es mosten tranquils, amb
persones deslliurades del lligam del temps entre setmana, passejant pausadament, els cotxes deixen de grunyir i un pot mirar el que passa al seu voltant sense veure`s impedit per el murmuri d'un dilluns. A més, sense cafè i en diumenge assolellat, pot ser com navegar un dia de calma per sobre voreres, jardins, carrers i places deixan-te enbobar per qualsevol estímul.
Al entrar al kiosk, encara mig desenfocat per la repentina foscor de l'establiment i esperant-me a ser atès, xafardeixo entre les revistes i magazins que tenen a la estanteria fins arribar a una que diu en petit al marge esquerra: El primer cyborg visita Santa Eugènia. La trec i veig que la notícia la dona ' Més enllà de la ciència'.
Un cyborg a la ciutat dels quatre rius? Hom s'imagina un cyborg com una espècie de Terminator que es fon quan rep un cop fatal i es torna a regenerar amb un metall líquid com el mercuri, o sino l'enemic de l'Spiderman que era mig home mig màquina amb uns tentacles minerals que li emanaven de l'esquena amb una força brutal, o com a mínim, una persona conectada a un centre de dades mundial que sigués capaç de parlar tots els idiomes i de respondre totes les preguntes.
Però la senyora del kiosk no em deixa més temps per pensar en com pot ser aquesta visita extraordinària, i al final, decideixo que compraré la premsa local.
La meva sorpresa ve quan al estar a casa sentat, amb el cafè, llegeixo al diari que realment sí que ha visitat girona un cyborg, el primer en estar censat. Es diu Neil Harbisson, va estar presentant la seva agrupació de cyborgs mundial. Ciutadà de barcelona, és co-fundador d'una organització per facilitar el reconeixement de persones que interactuen a diari amb tecnologia adapatda a la seva fisiologia.
I recordant una mica, ja fa temps que estem familiartizats amb aquest moviment futurista, desde pel-lícules , animació infantil o persones de la vida real. Com el reconegut científic Stephen Hawking, que haviat farà 70 anys, a la seva computadora té registrades unes 3000 paraules que ell pot seleccionar amb el moviment dels ulls, després són reproduides per un sintetitzador. Me`n adono, navegant, que hi ha molta informació sobre la computadora de l'Stephen Hawking i sobretot rumors de quines paraules te guardades a la memòria, algunes pàgines de la xarxa asseguren que l'ìnformàtic programador del glosari de mots va introduïr frases dites i uns quinze insults. Segons ironia del propi Stephen, en un marcat accent yanki.
Realment, els estudis sobre els cyborgs estan molt avançats. Els japonesos, avantguardes, treballen en un projecte de fabricació d'una armadura moderna que et cobreix el cos amb un plàstic dur articulat, dotan-te de més força i estalbian-te el cansament ( podriem anar a la feina dormint sobre l'escafandra ). Per altre banda, els americans, enginyant escarabats escoltes conectats a un transmissor, amb electrons implantats als muscúls responsables del vol i a l'interior del sistema nerviós que relacionen els impulsos enviats desde un emissor, controlant l'insecte.
En compte amb les paneroles espies!
Encara que posats a escolir jo trio la vessant artística d'aquest fenòmen què és el que representa en Neil Harbisson. Ell és un ciborg perque porta inserit un chip a la nuca que respon als color amb tons, ja que de petit li van diagnosticar acromatopsia. Veu el món en blanc i negre, ell mateix als vint anys es va inventar i instalar un eyeborg per tal sentir els colors.
Mentres els innovadors de tecnologia fan experiments esperarem a que pròximament poguem escoltar una pintura amb tota la força del color o despertar entre una melodia de llum ascendent en un dematí assolellat.
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
