7 mirades

Un paisatge s'esfum
com remor en l'aire.
Però envaeix els records
el so de l'àngel.

Naufragi incandescent
cap aquells paratges
d'instants compartits
entre somnis i mirades.

7 persones,
set mirades;
naufragants en el viatge.

I la Lluna dóna pas al dia.
Nit d'estrelles que defuig la llum del Sol
i altre cop dóna vida al nou dia.

Submergits en un altre món a quatre passes.
Viatjant amb els cinc sentits.
Endinsats en els rostres que al voltant es dibuixen.

I pinta la música els somnis més bells,
i crea la màgia somriures d'encants.

Plugims caient damunt les passes
mentre avancen sobre blanca neu
omplint paisatges.

Desfàs el silenci amb la mirada
i entre ullades, defuig la meva per por a l'absència.

Rostres variants en la presència
s'encadenen als cossos amb fortes unions.
Caminen junts mentre aprofundeixen en la coneixença
sabent-se units a lligams intrencables.

Aire a la cara,
mar de fons,
peus descalços
damunt s'arena
i l'àliga mostrant
vol de sirena.

Muntanyes imponents
alçant-se amb senzillesa
sota cels que imploren els somnis.

I aquell so de fons:
cordes de violí,
tecles de piano
i els dits dansant
seguint-ne el ritme.

Asfalt que queda enrere,
nova vista ens espera.
Seguint misteriosa carretera
que ens empara el destí.

Una mirada porta a una altra.
Paraules encadenades sense fi.
Rialles amagades en l'ahir.

Sorgeix també el dubte
de caminar sense un camí,
però mans amigues apareixen
abraçant un cor ferit.

S'alça el rostre
il·luminat per les mirades
que al seu voltant
es mantenen a l'aguait.

Defuig la por
i el so trist d'un ploraner violí.
Retorna la calma
i la mar eterna sense fi.

Set mirades fent suport.
Set somriures compartits.