7. La ciutat buida

Un relat de: rautortor

-No, no pot ser!, vaig cridar en sortir de casa. I vaig insistir obsessivament amb l’esperança que algú em digués alguna cosa, encara que fos un retret per haver-lo despertat. Però el silenci va recollir el meu crit i me’l va tornar en forma d’un eco sord, esglaiador, apocalíptic.
-On són la gent, els animals, els automòbils? Absolutament res, ni rastre de vida.
-Segur que és un somni, vaig pensar cercant aquella tranquil·litat que atorga la certesa. Instintivament vaig pessigar-me als braços i vaig temptejar els ulls per si estaven ben oberts. No, no era cap somni. Sens dubte. Què passava, doncs?
Precisament avui, el dia del meu cinquantè aniversari. Recordo que fa alguns anys m’havien connectat a una màquina revitalitzadora. Tot havia estat programat minuciosament perquè em despertés just al moment elegit per mi mateix. El cas és que ni els savis creadors de l’enginy ni els especialistes en medicina vital podien esperar que el despertar fos tan traumàtic. Què havia succeït mentrestant?
Després de caminar com un dement en totes direccions, pujar als terrats, sortir als descampats intentant trobar possibles indicis en els confins de la ciutat i després de no veure ni una ànima vivent, la desesperació s’anà apoderant de mi. Aquesta manca de senyals de supervivència em va fer pensar en alguna mena d’hecatombe misteriosa, incruenta però fatal. Ai, com fantasieja un cervell aterrit!, em rondà pel cap. Així i tot, extenuat i abatut, m’asseguí en un banc i, amb la cara entre les mans, em vaig posar a plorar com un nen que no localitza sa mare...


Tallem! Presa OK!, es va sentir alt i clar des de més enllà del decorat.

Comentaris

  • Gràcies...Rautortor[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-05-2020

    Gràcies Raül, pel teu amable comentari, en el meu poema "Dits d'erotisme", on em dius que és una Eròtica del tacte i que dits i pell estan a flor de llavis, expressant sentiments. Aquest poema, m'ha costat prou hores de confeccionar-ho, doncs es necessita una bona dosi de paciència. Una salutació. PERLA DE VELLUT

  • Realitat fatàstica?[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 23-05-2020 | Valoració: 10

    És així, les ciutats estan quedant-se buides. Hi ha ciutats que semblen cementeris. Aquest relat que has escrit és ciència ficció o no? Doncs, el que estem passant és com si fóra unes circumstàncies que estan passant de tot, sobre tot tanta mort per culpa del COVID19. Molt bé aconseguit tot el que exposes, amb una tècnica que supera la ficció.
    Enhorabona. Salut i cuida't. PERLA DE VELLUT

  • Uf! va dir ell[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 23-05-2020

    Aquest final no em deixa amb la calma que caldria transmetre, no m'acabo de creure que sigui un rodatge. Tal com ho descrius, és un fet ben real per al teu protagonista, aquest humà no està actuant, o es mereix un oscar dels grans.

    Com el teu relat, molt mesurat i ben lligat, amb aquest final dubtós de no saber qui ha fet el crit de "tallem", que ben podria ser el final de la nostra infància, llibre de l'Scott Card, si ara no em falla la memòria.

    Felicitats!

    Ferran

  • Quant al meu relat,[Ofensiu]
    rautortor | 20-05-2020


    pretén ser una possibilitat entre un milió de la realitat, ja sigui per una pandèmia o per una espècie d’hecatombe provocada per la mala llet que la humanitat gasta, sobretot per part de governs bel·licosos i bel·licistes que no tenen cap tipus ni ganes de remordiment si passa quelcom com el que descric.
    D’altra banda, com que he nascut optimista de mena, hi he afegit un final amorosit -que podia ben bé estalviar-me-, un deus ex machina que alleugerís en el lector l’esglai que això suposaria. De totes maneres, qui pronuncia tallem! tant pot ser un director de cinema com un déu misericordiós que ens vol evitar tant de sofriment i el decorat tant pot ser una tramoia com un món real que no és tal, sinó una simple circumstància. No sé si he aconseguit expressar tot el que volia.

  • No, no és una pel·lícula[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-05-2020 | Valoració: 10

    Magnífic relat, Raül, molt aconseguit. Perquè la realitat que estem vivint sembla talment una pel·lícula de ciència ficció; però no, no ho és, és la punyetera realitat. Qui ens hauria dit fa tres mesos que estaríem així! I el teu final simulant una pel·lícula lliga l'all i oli de la realitat: Sí, estem vivint dins una ficció que s'ha fet realitat. Una forta abraçada.

    Aleix

  • ciència ficció?[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-05-2020

    Aquesta distòpia que vivim ara mateix em fa dubtar si el teu relat és en clau de ciència ficció o un retrat de la gairebé possible realitat.
    Poc ens pensàvem que acabaria així quan vam iniciar el concurs relataire d'enguany.
    Com que veig que estàs en plena forma escriptora, pensaré que també estàs bé físicament.
    Fins al proper curs relataire, Raúl!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

156 Relats

530 Comentaris

90267 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.