7 de Julio San Fermín !

La Pilar, és va llevar i va engegar la ràdio, una ràdio petita, blanca; d'ella va sortir una cançó:
- Uno de Enero, dos de Febrero, tres de Marzo, cuatro de Abril, cinco de Mayo, seis de Junio, siete de Julio San Fermín.
A Pamplona hemos de ir, con una media, con una media.
A Pamplona hemos de ir , con una media y un calcetín.

No havia dubte, aquell dia era set de juliol de 1956, estava embarassada i esperava la criatura per un dia d'aquells. Va esmorzar i va començar a fer la feina de casa seva. Feia un parell de dies que la seva mare, li venia a fer companyia per si venia la criatura, que no estigués sola.

Aquell dia sortia de contes i de cop i volta es va trobar malament, la mare de la Pilar, va avisar al seu gendre i al seu marit i van anar tots cap a la clínica Feia un dia de molta calor.

Que si apreta, que si bufa, que una miqueta més, va.. un últim esforç, que ja se li veu el caparró, una mica més, més fort, vaaaa...molt bé !. És va sentir el plor d'un nadó, aleshores no es podia saber el sexe de la criatura fins que naixia, l'àvia li va dir a la mare : - És una nena !.
El pare i l'avi tots emocionats és van abraçar. El pare va telefonar als seus pares per donar-los la bona nova: - Tenim una nena !.

Era una nena, una miqueta secallona, tenia els braços i les cames llargues i primetes, no parava de plorar. Tenia un borrissolet en el cap rossenc i s'intuïa que el cabell seria molt rinxolat.

La nena va sortir blanqueta i rossa, molt espavilada, nerviosa, ploranera (no deixava dormir) i gens menjadora, només callava si l'agafaven a coll i la feien ballar.

Avui m'he llevat, he posat la TV. He vist els "mozos" tots de blanc i amb el mocador al coll vermell cantant:
- Uno de Enero, dos de Febrero, tres de Marzo, cuatro de Abril, cinco de Mayo, seis de Junio, siete de Julio San Fermín.
A Pamplona hemos de ir, con una media, con una media.
A Pamplona Hemos de ir, con una media i un calcetín.

- Coi! (he pensat), si avui és el meu aniversari !. Avui faig els meus primers 50 anys !.