Cercador


Llista categories

666

Un relat de: AVERROIS

Tres xifres marquen el destí,
que son? De on han sortit?
El nom de la bèstia,
ells l'han anomenat,
i ella ha contestat.
Dos universos paral·lels,
una sola porta d'entrada,
cap de sortida,
un altre realitat,
un altre veritat,
no ho veiem,
però si tanquem els ulls,
està amb nosaltres,
la por?
No som déus!
som febles i porucs,
no recordem el passat llunyà,
Blanc, negre,
no existeix un sense l'altre,
666,
el numero de la bèstia,
potser el nostre número.



Comentaris

Afegir comentari
  • la part fosca[Ofensiu]
    gypsy | 29-10-2006 | Valoració: 10

    de cada ésser. Segurament els humans, som dualitat, bé i mal, indestriables.

    Potser hi ha una part que guanya a l'altra, d'aqui les bones persones i les no tan bones.

    Interessant reflexió, Averrois.
    M'ha sobtat el títol, que és sens dubte atraient i magnètic.

    petons.

    gypsy

  • T'estimo moltíssim.[Ofensiu]
    helena | 28-05-2006


    Tu em vas fer el primer comentari a relats en el poema Blau. Mai ho oblidaré.

    Petons!!

    Força i literatura

  • 999 la part lluminosa[Ofensiu]
    helena | 28-05-2006 | Valoració: 10



    Sí, la part irracional i descontrolada.
    El subconscient mig adormit en llum d'alerta.
    Tenim els mecanismes necessaris de control,
    els murs impenetrables s'alcen per amagar els nostres pensaments estranys, com si fossin els d'un altre.

    Després, asserenats ens treiem la màscara de la tristor i reprenem la vida d'actors de les nostres vides conegudes i aparents.

    Somriem amplament davant els altres, malgrat tenir el cor fet miques, tortura de la trascendència

    El teu poema condueix a la reflexió. Qui som en realitat?, ni tan sols ho sabem.


    Un petó molt fort!

    PD:"The Bright Side Of The Road"


    helena

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371298 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Afegir a preferits
Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!





Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >