Cercador
60 minuts i una hora.
Un relat de: Marc Burriel Allo- Compartir:
00:48 hores - En Pete es troba assegut a la cadira del seu dormitori pensant que hauria de descansar una mica. Està cansat.
00:36 hores - Es queda clavat a terra sense moure's. Amb els ulls oberts com a taronges.
00:24 hores - Mentre camina amunt i avall pel dormitori pensa que el que ha fet ja està fet, no hi ha marxa enrere.
00:12 hores - Tanca la porta de casa seva amb clau bufant i recolzant-se al seu darrera. Quasi li falta l'aire de l'angoixa.
00:00 hores - Corredisses pel carrer, ningú el persegueix però el miren com, de forma desesperada, mou les cames esquivant tot obstacle o persona. Sembla ser que abans de prémer a córrer parlava amb algú.
--
Riing riing, ja sona el telèfon!, serà ell? l'agafo? el cor em batega a tot ritme! no, no despenjo...però, i si ho és? caramb! no puc pensar amb claredat...haig de fer el que s'ha de fer, sí. Agafo aire profundament i faig el que s'ha de fer, vinga Pete!. Contesto.
- Digui?.
- El senyor Dick Hunter ?.
- No, aquí no és, crec que s'equivoca.
- Ah, perdoni la molèstia, adéu.
- Adéu.
--
No era ell! s'ha equivocat! veus com tot era fantasia teva !? Bé!!!, després de la mala estona que he passat...ja ja ja !!! mira que arribo a ser patètic!, no era ell!, s'ha equivocat!...ja ja ja !! ja està, tema enllestit, ara a dormir i demà dia nou i vida nova!.
--
Tock tock tock.
--
Ostres! la porta!.
Sussu.
Comentaris
-
Un relat molt diferent[Ofensiu]nuriagau | 20-06-2011 | Valoració: 10
Una història en què el narrador s’ha pres, seriosament, allò que diuen quan les coses surten a l’inrevés. Un relat d’estructura i organització del temps molt original i amb un final obert que sorprèn al lector (vaja! Que manté la sorpresa del lector amb aquest relat tan poc ordinari)
Ens seguirem llegint,
Núria
-
Cap endarrere[Ofensiu]Unaquimera | 16-06-2011
Caram, aquí he trobat un relat que avança cap endarrere, jejeje!
Un plantejament original, i tant!
És clar que dones força pistes per a què qui el llegeixi ho entengui així des de bon començament, ja que les hores apareixen ben clares i destacades, de tal manera que gairebé hom es pot imaginar el Pete movent-se cap enrere, com de vegades es veu en rebobinar una película...
I al final, deixes la incògnita plantejada: serà ell, aquesta vegada, qui truca a la porta? és fàcil equivocar-se trucant per telèfon, però quan algú pica a l’entrada, ja és una altra cosa, així és que potser aquest cop serà ell, i en Pete haurà de fer el que s’ha de fer! ;-)
T’envio una abraçada nova,
Unaquimera
l´Autor
27 Relats
35 Comentaris
25495 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85
Biografia:
Vaig néixer a Barcelona perquè en alguna banda havia de néixer..M'agrada el que a la gent no li agrada.
M'agrada la quietud en moviment.
M'agrada el moviment pausat i la ironia de la vida.
M'agrada saber que un dia marxaré.
El meu nom no és Sussu.
Sóc l'home sense nom.
Sóc tot i no sóc res..
..llavors, en què quedem?,
ara sí que estic fet un embolic.
Marc Burriel Allo
bloc