50 METRES

Un relat de: Josep Ventura

Feia temps que volia netejar el pou, el nivell de l’aigua havia minvat, potser la mina que hi havia en un lateral tenia alguna esllavissada i era qüestió de fer-hi una ullada. Eren cinquanta metres i encara que l’escala de ferro estava força bé no calia badar.

Vaig encendre un llum d’oli i lligat amb un cordill el vaig baixar fins gairebé el fons, com que hi havia oxigen no va apagar-se i amb una pala lligada al cos vaig anar baixant.
En arribar al nivell de la mina, m’adono que no raja ni una gota d’aigua tot i tenint trenta metres laterals, segur que l’esllavissada ha trencat la deu. Amb el llum d’oli i la pala, camino mina endins, de sobte veig la paret del fons lluent com una maragda, m’hi apropo a poc a poc, tot ha estat tocar-la amb la mà i traspassar a un altre món.

Estic paralitzat, no puc parlar, uns éssers com nosaltres, més prims i amb el cabell blanc anaven d’un lloc a l’altre i m’agafen com si no pesés res. M’asseuen en una cadira sense potes al davant d’unes pantalles rodones que no s’aguanten enlloc, en unes es veuen unes bombolles de foc i lava i en altres uns camins de llum verda i unes esferes que anaven i venien d’un edifici tan estrany com elles que emergia d’un llac immens. Em tornen a agafar i em porten fins a un tub de metall transparent obert per la meitat, mentre un grup d’éssers em miren dolçament, m’adormo sentint com mil cuques em corren pel cos.

Quan em desperto estic al costat de la boca del pou, ja quasi es fosc i al llum ja no li queda oli. Em trobo més bé que mai, fins i tot ja no sento el dolor que tenia a l’esquena i als genolls, i no sé si he somiat. Vaig cap a casa i per si de cas no explico res a ningú, el nivell del pou puja i baixa, però tornar allà baix, a la mina, ni se’m passa pel cap. Ara el que sí faig és no treure’m mai de la butxaca aquell trosset de pedra color maragda que algú m’hi va deixar, quan tinc mal en qualsevol lloc és com posar oli al llum.



Comentaris

  • Genial[Ofensiu]
    Naiade | 25-04-2017 | Valoració: 10

    Molt bon relat Josep. No coneixia aquesta basant teva que tira a ciència ficció. M'ha sorprés alegrement.

  • Imaginació[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-04-2017 | Valoració: 10

    Caram, Josep, quina imaginació per aquest relat! Mai hagués pensat que es parlaria de l'espai i éssers extraterrestres des d'un pou! Ho has descrit amb una meticulositat i detalls que et veig a tu baixant realment per un pou. quina por! Una forta abraçada!

    Aleix

  • Original[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 11-04-2017 | Valoració: 10

    És ben original. Uns extraterrestres completament bons quan, normalment, a la ciència-ficció hi surt tanta batalla i més batalla.


    Sergi : )

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

104 Relats

436 Comentaris

70347 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com