48 hores sense dormir (I)

En Marc l’acompanyava cada vespre després de la feina fins a casa seva.
Vivia amb els seus pares en un xalet dels afores, un indret tranquil on podien estar segurs que ningú no es fixava en les hores que passaven xerrant dins del cotxe.
Estava clar que tard o d’hora alguna cosa passaria, però no sabia quan, ni ho volia saber!, ja arribaria.

Treballar amb ella era un suplici i una benedicció a parts iguals: de vegades es sorprenia mirant com es bellugava, com somreia quan parlava amb algun client i s’havia d’obligar a parar atenció en la seva pròpia feina. Al final li cridarien l’atenció i no ho volia pas.

Una nit força calorosa, després d’una llarga conversa, ella es va encendre una cigarreta i va treure la mà per la finestreta oberta. El sol despuntava per l’horitzó: se’ls havia fet de dia.

-Porta’m a la platja – li va dir.
-A la platja ? – va respondre en Marc mecànicament.
-Si, però a una platja maca, lluny de Barcelona.

Va sortir del cotxe sense dir res i va tornar al cap de deu minuts amb una motxilla. Havia agafat un parell de tovalloles, un bikini i dues llaunes de refresc de llimona.

Amb el sol cada cop més alt, van anar a la platja de Creixell. Entre les dunes de sorra blanca van estirar les tovalloles. Ella, posant-se vermella, li va demanar que no mirés i es va posar el bikini que duia a la motxilla. Estaven pràcticament sols.

El vent bufava i la calor començava a ser intensa. En Marc es va treure la samarreta i els pantalons i es va quedar en calçotets. Per sort, portava uns eslips força macos i no cridava gaire l’atenció, però el cert és que no importava gaire en aquell moment.

Sense saber molt bé com, van acabar tots dos a l’aigua, lluny l’un de l’altre, com si no es coneguessin, temorosos de tocar-se i que es desencadenés l’excitació que sentien.

De nou a les tovalloles les seves cares van quedar a uns pocs centímetres i es van observar mútuament: els llavis entreoberts, els ulls inquiets, la respiració fatigosa.

-Tinc ganes de besar-te – va xiuxiuejar ella.

El silenci va durar uns segons, però per a ells va ser una eternitat a càmera lenta.

-Doncs besa’m – va respondre ell tímidament, notant com la veu li tremolava de sobte.

De nou va haver un interval de segons infinits fins que els seus caps es van ajuntar i es van fer un petó tan fugaç que semblava somiat.

La dolçor dels seus llavis el va deixar extasiat i va allargar una mà per acaronar la seva galta encesa de desig. No gosava acostar-se per besar-la de nou, potser tot s’espatllaria, potser despertaria. Es va estar molt quiet i ella el mirava, simplement el mirava.

-Vine, - va dir – anem a un lloc. Et vull presentar a algú.

En aquell moment aquella frase li va caure com una galleda d’aigua freda, però es va aixecar. Aniria a on ella volgués i faria el que ella li demanés que fes.

Van agafar el cotxe i van anar fins a una urbanització propera.
Quan ella va trucar a la porta, va obrir una senyora gran que es va posar molt contenta. En Marc estava una mica desconcertat fins que ella el va treure del seu astorament:

-Et presento a la meva àvia – va dir amb veu orgullosa.

Amb dos petons es van acabar els formalismes i van entrar a la casa. S’estava fresquet i una flaire deliciosa surava per l’ambient. En una butaca del menjador hi havia l’avi assegut fullejant un diari. Es va aixecar i va abraçar-la a ella i va encaixar amb ell.
Asseguts al sofà els dos homes, les dones van aprofitar per desaparèixer hàbilment.

-Ets el xicot de la meva néta? – va preguntar sorneguerament l’avi.
-Doncs... – va balbucejar en Marc.

L’avi va riure i li va picar amb força destructora el genoll esquerre com si entre ambdós hi hagués una confiança d’anys. En Marc va preguntar per les dones i l’avi li va dir que segurament l’àvia estava enllestint el dinar i que ella estaria a la dutxa.

L’àvia va reaparèixer i va rescatar a en Marc de les urpes de l’avi que el tenia ben acorralat. Li va picar l’ullet i li va dir:

-Ves cap al bany que ja ha acabat. Dutxat ràpid que dinarem.

Innocentment en Marc va anar passadís enllà i es va deturar davant del bany. Una flaira sabonosa i càlida en sortia, però un soroll a la seva esquena el va fer girar-se i es va trobar davant d’una porta pràcticament tancada que deixava veure un interior molt blanc per una petita escletxa.
Encuriosit es va fixar en el que veia i de sobte al seu camp de visió va aparèixer ella. Va deixar caure la tovallola a terra i es va quedar completament nua. En Marc va obrir la boca desmesuradament: estava hipnotitzat.
El seu cos era perfecte: els cabells negres i rinxolats, mitja melena, pell rosada, els pits rodons i ferms, la cintura llisa i ampla, el sexe lleugerament enfosquit pel bell púbic, les cames esveltes.
Inconscientment va fer una passa endavant. Volia obrir la porta d’un cop sec i fer-la seva sense miraments, però de sobte, ella va alçar la vista i li va clavar la mirada més ferotge imaginable. Espantat va recular un parell de passes i va entrar al bany amb el cor que li sortia per la boca. Va para l’orella per veure si sentia alguna cosa a l’altra banda, però no es sentia res de res.

Continuarà...