4+1

Un relat de: frederic
En arribar a casa, la Carla engega els missatges de la bústia de veu i es deixa caure al sofà. Està baldada.

Tiiiit.
"Carla? Sóc l'Enric, el becari del despatx, el dels virginals ulls verd maragda. Perquè m'ignores? És perquè sóc nou? Per la nostra diferència d'edat? Jo... t'estimo. Trobem-nos, t'ho suplico... No puc deixar de pensar en tu, en aquesta teva elegància i distingida feminitat... en les teves dots de lideratge que vessen autoritat, intel•ligència, eficàcia... No t'imagines tot el que et puc arribar a donar...

Tiiiit.
"Hola mama. Que no t'oblidis que demà faig cinc anys. T'enyoro molt, mama, i vull tornar amb tu. Avui estic trista, no hem anat a la platja perquè estava una mica ennuvolat i al mal parit narcisista i egocèntric del papa no li ha donat la gana d'anar-hi. T'estimo molt. Mil petons. Adeeeu."

Tiiiit.
"Aquest és un missatge de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Les Corts per la senyora Carla Linarejos. Senyora Carla, tingui a bé de personar-se en aquesta comissaria per procedir al reconeixement del cadàver del senyor Ramon Desclòs que, segons ens consta, és el seu espòs i que aquest matí ha estat envestit per un comboi del metro i ha quedat desfet. Que tingui un bon dia."

Vençuda pel cansament, la Carla es queda adormida al sofà i no s'assabenta del missatge que queda per sonar:

Tiiiit.
"Carla, sóc jo, en Ramon. Escolta, que trucava per veure com lliguem la festa dels cinc anys de la nena. Vinga... ens parlem."

* * *

El becari i en López han sortit a esmorzar. La Carla, presa d'un d'aquells neguits que tot sovint pateix, aprofita que s'ha quedat sola al despatx per despenjar el telèfon, marcar el número de casa i deixar un missatge que escoltarà al vespre quan arribi:

- Hola Carla. Sóc l'Esther de la feina. Trucava per demanar-te disculpes pel que ha passat aquest matí. Doncs res, que sóc una estúpida, una envejosa i una egoista i que tens tota la raó del món i estic molt deprimida. I a més tinc un pèssim gust pentinant-me.

Comentaris

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 11-12-2015 | Valoració: 10

    Un relat fantastic. M ´agrada
    Montse

  • Un final sorprenent[Ofensiu]
    brins | 27-11-2015 | Valoració: 10

    Una estructura força original i unes trucades plenes de contingut.
    Amb les quatre primeres he cregut conèixer molt bé la vida de la protagonista, però amb la cinquena se m'han obert un munt de dubtes. Has aconseguit sorprendre'm, felicitats!

    Moltes gràcies pel teu comentari,

    Pilar

  • E. VILADOMS | 22-11-2015

    Dues vegades! He acabat el teu relat i he pensat "?" I l'he hagut de tornar a llegir.
    M'agrada que em facin pensar.
    Gràcies per comentar el meu "Digui?" Fins al proper relat!

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 14-11-2015 | Valoració: 10

    Aixo en dic tenir mala baba
    Montse

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

frederic

29 Relats

66 Comentaris

15797 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Barcelona 1963. El meu primer premi literari el vaig guanyar al concurs que l'escola va convocar per St Jordi quan feia 3r de BUP. El meu últim premi també. Això sí, el vaig rebre de mans del meu professor Francesc Garriga i Barata (premi Carles Riba 2012). El Sr Garriga em deia que escrivís, que escrivís molt. Amb el consell del Sr Garriga vaig fer el que tots els adolescents fan amb els consells dels seus bons professors i em vaig dedicar a la música. Actualment sóc professor de música de secundària, feina certament gratificant, i aconsello els meus alumnes adolescents que facin molta música. A part d'això, i ara que els meus fills comencen a ser grans (només la petita fa una mica de música), jo vaig trobant temps per pensar en el Sr Garriga, llegir-lo i escriure... una miqueta. La meva activitat literària és purament terapèutica i em permet, juntament amb l' humor i la natació, mantenir la ment en un equilibri suficientment estable i el tarannà en uns mínims acceptables de civilitat.
Au!

fblanco@xtec.cat