40 aniversaris (Concurs de microrelats ARC a la ràdio - maduresa)

Tremolava d'emoció cada cop que la veia pentinant-se davant del mirall, havien passat més de vint anys des del dia que la va conèixer i, com més anava, més enamorat n'estava...
Aquell vespre celebraven l'aniversari d'ella i ho farien amb un sopar, al que havien convidat a la familia i a alguns amics. A la Vinyet tot això la posava molt nerviosa, no li agradava ser la protagonista de res, però estava contenta, celebrava 40 anys, i ho faria acompanyada dels que més s'estimava.
En moments així, però, també es feien notar més les absències, la del seu pare, la dels avis, la del nadó que no va poder ser... a tots els duia sempre al cor i al pensament, a la pell, ben aferrats... Tots hi serien, els absents i els presents.
Aquell vespre ell estava diferent... se li va acostar mentre s'acabava d'arreglar al bany, la va agafar per la cintura i li va fer un petó al coll, ella es va girar, se'l va mirar estranyada i li va preguntar si li passava alguna cosa... El Joan també es va quedar sorprès per la seva reacció, però va continuar amb el seu propòsit, li va agafar les mans, tot tremolós i li va dir que se l'estimava, que potser no li havia sabut demostrar prou, però se l'estimava i volia... casar-s'hi!! La Vinyet va esclatar a plorar, es va sentir ferida, trista, enrabiada, quins pebrots que tenia! Tot just avui, el dia que ella li havia de dir que marxava, que no podia més, que havia decidit deixar-lo. Havia pres la determinació de dir-li després del sopar, però ara ell ho havia provocat. No podia deixar de plorar, li sabia greu, més de mitja vida al seu costat, l'havia estimat i desitjat amb bogeria, i per damunt de tot, era el pare dels seus dos amors! Però ho tenia clar, volia marxar i deixar enrere la vida al seu costat, que ja no la satisfeia.
I li ho va dir, mirant-se'l als ulls, amb tota la tendresa del món, sense ànim de fer-li més mal de l'inevitable... El Joan li va deixar les mans, se la va mirar entre incrèdul i fred i va sortir del bany. Va anar cap a les escales, va baixar alguns esglaons però va tornar, molt pausat, al bany, li va fer un petó a la galta i li va deixar caure, com si res hagués passat:
- t'espero al restaurant, no triguis.