SOMNI ACOMPLERT, SOMNI ESVAÏT (3/4)

Un relat de: Sebastià Climent

No ens havíem vist des del dia que coincidirem al tren i vam fer el viatge en seients contigus. Ha passat temps des d’aleshores, però la conversa que vam portar, encara la recordo perfectament. Ella em comentava que, mentre va durar el matrimoni, el plaer sexual en la seva relació va ser inexistent. Havia fingit sempre i la realitat és que mai no va tenir un orgasme, ni sensacions com l’estremiment o la de perdre el món de vista i la noció del temps o “volar” i tantes altres associades a les carícies, els petons i el jocs sexuals. Aquesta era la seva assignatura pendent. També em va explicar el seu somni, un somni que, de fet, no és altre que el desig de viure aquella experiència de la que no va gaudir aleshores. Al meu torn, jo li vaig explicar la meva fantasia eròtica, de la que ella n’era protagonista, i al proposar-li que podríem fer realitat alhora, el seu somni i la meva fantasia, va respondre’m que això només ho pot concebre si hi ha l’amor pel mig. Fer-ho si els dos s’estimen. Sinó, res. I així va quedar.

La casualitat ha fet que aquest matí ens creuéssim i com que tots dos teníem pressa la salutació ha estat breu. —Ja et trucaré, d’acord?— M’ha sonat a excusa, però a mitja tarda m’ha trucat... —Podríem trobar-nos per parlar una estona?— M’ha sorprès però he reaccionat ràpid...—És clar que sí, i tant! Vols venir avui a sopar a casa... Estàs convidada.. Què hi dius?— Ella, desprès d’un curt interval de dubte, ha acceptat. —Si, d’acord! Hem quedat a dos quarts de nou.

A l’hora convinguda jo ja ho tenia tot preparat. El menjar a punt, la taula ben parada, amb espelmes, és clar, i la llar de foc encesa, tot i que no era un dia massa fred. Però és que el seu somni començava en un ambient com aquest, impregnat d’un cert aire romàntic. Me’n recordo ben bé. Li agradarà, segur.

A dos quarts de nou en punt s’ha presentat. Vagi com vagi vestida està bé, però ara feia resplendir la seva natural bellesa d’un forma magnífica. Només veure-la, el cervell se m’ha obnubilat... Ai! que patiré... Ens hem assegut al sofà davant la llar de foc...—Vols beure alguna cosa? —No, de moment no...Gràcies –I, doncs, de què em vols parlar?

S’ha referit a la conversa que havíem mantingut al tren i concretament a la seva posició de no tenir sexe fora d’un context d’amor i d’estimació recíproca, malgrat la insatisfactòria experiència sexual en el seu matrimoni.

—Vaig dir-te que no ho concebia si no hi havia amor i que era la meva assignatura pendent. —Doncs, bé, un bon amic amb qui n’he parlat de la nostra conversa, m’ha convençut que ni cal ser tan estricte ni restrictiva en aquest aspecte, ni fer-ne d’això una condició insalvable. Tampoc fer-ho perquè si. Però, ha afegit.. si ha algun moment en que et vindria de gust... deixaràs perdre l’oportunitat?

—M’ho he rumiat molt i he pensat que potser el meu amic te raó. Per què no he de poder gaudir del sexe, encara que no es donin totes les circumstàncies que jo desitjaria? S’ha aturat uns instants, potser per reflexionar sobre el que acabava d’expressar. Ho he aprofitat per dir...—Què et sembla si sopem?— Visiblement alleugerida ha respòs... —D’acord, sinó potser se’ns farà molt tard.—

Poso un bon tronc d’alzina a la llar de foc, encenc les espelmes de la taula, abaixo la intensitat de la llum fins a deixar el menjador en una acollidora penombra i serveixo el menjar. La conversa durant el sopar ha estat del tot intranscendent. En acabar em diu.. —Ha estat tot molt bo! Veig que en saps força de cuinar... —Potser m’hauràs de convidar un altre dia.. Se li va escapar un somriure de còmplice picardia. Sense desparar la taula... —Ja ho faré desprès, he dit— hem tornat al sofà. Amb les llums ara apagades del tot, només restaven enceses les espelmes i la resplendor de la llar de foc ens il•luminava. L’ambient era íntim, acollidor, romàntic, i es prestava a les confidències... La distància entre els nostres cossos al sofà era inexistent. Ha estat un acte reflex, però cap dels dos no s’ha desplaçat ni un mil•límetre. Ens hi sentíem còmodes, així ben junts. Ella, de sobte, ha girat la cara i m’ha besat suaument als llavis. Ha estat el tret de sortida d’una cursa nocturna de sensacions indescriptibles.

Després d’aquest bes inicial, tot s’ha accelerat sense control. Cap racó de la nostra pell ha quedat sense una carícia, cap sense l’escalf d’uns llavis humits que hi deixaven suaus petons. Ens hem oblidat del temps, perquè nosaltres érem el temps. Ens hem oblidat de tot, perquè nosaltres érem el tot.

Ella, que no sabia que era un orgasme, n’ha gaudit tres. Ella que havia sentit parlar de fluixesa a les cames, d’estremiments i tremolors, ara estava vivint intensament aquestes sensacions. Hem “volat” de plaer, perdent de vista el mon real. Rendits, però en un estat de benaurança física, mental i espiritual, ens hem adormit abraçats, gaudint de l’escalfor de la nostra nuesa, desprès d’haver descarregat i alliberat les fluides energies que s’havien gestat al nostre interior.

M’he despertat amb la sensació agradable d’estar levitant. Les espelmes ja s’havien apagat i els troncs d’alzina eren brases rogenques que encara desprenien calor. He afegit llenya i atiant-lo, el foc ha revifar. He mirat, embadalit, com la claror oscil•lant que emetien les flames es projectava i jugava sobre el cos nu d’ella i jo també m’he revifat. He tornat al seu costat i l’he abraçada amb suavitat per no despertar-la. Estant així, ben junts, he pensat en el plaer immens que ens hem donat aquesta nit plena de màgia. Una vivència indescriptible i inesborrable. Una nit excelsa, fantàstica, pletòrica de felicitat i sense condicions restrictives. Avui no tocava imposar-ne cap.

Ella ha fet realitat el seu somni i el seu somni s’ha esvaït i jo he satisfet la meva fantasia sexual i la meva fantasia ha deixat d’existir. Potser res ja no serà igual per a nosaltres o potser no serà res més que el vívid record d’una nit de plaer arrabassada a la monòtona realitat de la vida quotidiana. Però també pot ser que aquesta experiència tant plaent tingui una esperançadora continuïtat.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Sebastià Climent

Sebastià Climent

173 Relats

313 Comentaris

140531 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però fa anys que resideixo a Lleida.


sebastiacliment@gmail.com