MAI NO SE SAP... (1/4)

Un relat de: Sebastià Climent

Com cada matí quan obro els ulls, el primer que veig és la fotografia que hi ha a la tauleta de nit. I el que faig, com cada matí, és estar-me una bona estona contemplant el rostre seductor de la noia del retrat. Només és la foto de la seva cara, però la simple contemplació m’allibera del record d’alguns malsons, m’omple de pau i serenor l’esperit, m’excita el pensament i una part molt sensible del cos s’engresca.

M’atrau el seu somriure angelical, circumscrit dins d’un petit i encantador parèntesi que formen les comissures d’uns llavis de perfecta i justa mesura, ni massa molsuts ni massa fins. Els pòmuls ben proporcionats, un subtil clotet que s’insinua a cada galta i un mentó de suau contorn, defineixen el seu rostre. I amb perfecta harmonia amb aquest somriure, entre la picardia i la innocència, hi han els seus ulls i la seva mirada. Uns ulls foscos, una mirada neta, profunda i penetrant, suggerent i captivadora. Penso que és un rostre que incita a ser acariciat, amb delicadesa, i els seus llavis a ser besats, amb passió. I tot ell m’ha induït a crear la meva fantasia eròtica.

I si només el rostre ja m’estimula, pensar en el seu cos, que només he vist cobert amb teixits opacs, i imaginar-me’l com va perdent aquesta cobertura tèxtil, lentament, fins a la nuesa total... Què no és capaç de fer-me sentir? Imagino que els meus llavis, la meva llengua i les meves mans llisquen per cada plec de la suau pell, besant-la, tocant-la i acariciant-la i que ella, desitjosa, gaudeix de cada gest i respon a cada sensació, fent-me sentir i participar del seu plaer. I, llavors, m’imagino que penetro en la intimitat del seu cau, càlid, receptiu i acollidor, notant l’escalf que s’esdevé del fregadís carnal i sentint les incontrolables reaccions corporals. Els cossos encaixats, fosos en una extàtica abraçada, fan que ens oblidem del pas del temps.

Dissortadament, sols és una fantasia i les fantasies, per definició, són ideals irrealitzables. Si es fan realitat és que no són fantasies, sinó desitjos eròtics i jocs sexuals que confonem amb fantasies. I jo tinc un desig: Que aquesta fantasia eròtica deixi de ser fantasia i sigui només un desig sexual, que la noia i jo podríem fer realitat. Ja voldria que fos així, tot i que molt em temo que seguirà sent una fantasia i, per tant, un ideal irrealitzable.

Sempre queda, però, un bri d’esperança... Les circumstàncies canvien. Les persones canvien. Mai no se sap...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sebastià Climent

Sebastià Climent

134 Relats

245 Comentaris

77968 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però des de molt petit que visc a Lleida. La meva activitat en la vessant creativa - no pas en la laboral - s'ha basat preferentment en el dibuix a plomí, la pintura i el gravat, de les que n'he fet algunes exposicions. Aquesta activitat la faig compatible amb l'escriptura, essencialment, de relats curts.


sebastiacliment@gmail.com