Cercador
4. Ases
Un relat de: Agustitianus- Compartir:
Uns éssers s’apropen a la terra, en una espècie de llauna de sardines gegant, plena de pantalles i de llums de colors. A primera vista, els humans, ho relacionen amb una festa per a estrangers. Tot i la familiaritat amb l’espectacle, rauen amb les boques badades – quin puta festival que fan allà a d’alt, només vull saber on puc comprar l’entrada.
El conductor de la nau, que sembla el personatge d’uns dibuixos animats japonesos dels anys vuitanta , pot sentir tot allò que pensen els habitants d’aquell planeta, és un dels poders de la seva espècie. La cosa flipa perquè els humans només pensen en sortir de festa i en folgar com desesperats – maleïts humans egoistes, per això venim, l’univers us ha condemnat. L’ésser està sorprès, no per la desconeixença, sinó per la manca d’enteniment del comportament desequilibrat dels “ases” terrícoles. Resulta, que en uns dibuixos animats de de la seva galàxia Rayon II, els animals que s’empraven en el camp, eren molt semblants als humans.
El desenllaç, enfora de ser pacífic, acaba d’una forma molt divertida. Camions ciber-estelars equipats amb tots els llums i totes les pantalles del món, baixen a la terra i carreguen un 89% població total. Els humans, tot i haver invertit molt en la investigació militar, s’acaben ficant els canons 2.0 pel cul.
A Rayon II, munten parcs d’atraccions interplanetàries, en el que els visitants poden cavalcar a lloms dels millors espècimens terrícoles. Amb els que no serveixen per ser cavalcats, en fan estàtues, per el museu de curiositats del mateix parc. L’espècie humana, uns tres anys més tard, acaba extingida a mans d’un gran visionari, amb la intenció de conquerir l’univers. Un altre cop, el passat es repeteix, una famosa costum del planeta TERRA.
El conductor de la nau, que sembla el personatge d’uns dibuixos animats japonesos dels anys vuitanta , pot sentir tot allò que pensen els habitants d’aquell planeta, és un dels poders de la seva espècie. La cosa flipa perquè els humans només pensen en sortir de festa i en folgar com desesperats – maleïts humans egoistes, per això venim, l’univers us ha condemnat. L’ésser està sorprès, no per la desconeixença, sinó per la manca d’enteniment del comportament desequilibrat dels “ases” terrícoles. Resulta, que en uns dibuixos animats de de la seva galàxia Rayon II, els animals que s’empraven en el camp, eren molt semblants als humans.
El desenllaç, enfora de ser pacífic, acaba d’una forma molt divertida. Camions ciber-estelars equipats amb tots els llums i totes les pantalles del món, baixen a la terra i carreguen un 89% població total. Els humans, tot i haver invertit molt en la investigació militar, s’acaben ficant els canons 2.0 pel cul.
A Rayon II, munten parcs d’atraccions interplanetàries, en el que els visitants poden cavalcar a lloms dels millors espècimens terrícoles. Amb els que no serveixen per ser cavalcats, en fan estàtues, per el museu de curiositats del mateix parc. L’espècie humana, uns tres anys més tard, acaba extingida a mans d’un gran visionari, amb la intenció de conquerir l’univers. Un altre cop, el passat es repeteix, una famosa costum del planeta TERRA.