Cercador
COMPTE AMB ELS CALÇOTETS / 3ER EPISODI
Un relat de: EMBOIRAT- Compartir:
La Jana 18.02.14
Aquest dimarts al vespre la Jana està neguitosa. Ja sap que el seu home els dimarts arriba tard, per allò del teatre. Te via lliure fins les dotze.
Ja fa temps que amb el seu home no hi ha feeling. Ell ha anat compartint amb altres el que abans compartia amb ella. Tot es qüestió de prioritats. Primer li parlava que si uns amics de la feina es trobaven per assajar una comèdia, i que a ell sempre li havia fet il•lusió allò de pujar dalt d’un escenari. Més endavant li va dir que amb el seu cunyat i dos més anirien un cop per setmana a fer una partideta als billars. I per acabar-ho d’adobar un dia es va presentar amb una bicicleta, per poder fer escapades amb una colla de peluts de quan anaven al cole. Tot això , molt bé, però quan arribava el cap de setmana, estirat com un gos al sofà sense ganes de fer res, ella seguia amb les rutines de la casa, ensorrada en l’ensopiment.
Tot va canviar un dia que en Paco, l’amic del seu home, que ni anava a teatre, ni al billar , ni a bici amb els barbuts, es va presentar a casa d’ells un vespre a les vuit per visitar-los. Com de costum l’Armand, el seu home, no hi era. El va fer passar i es van asseure per xerrar una estona.
Paco.- Si que és difícil trobar l’Armand. Fa temps que no el veig i tinc ganes de veure com li va la vida
Jana.- Doncs ja ho pots veure. Està fora de casa tot el sant dia. No el veig ni en pintura. Ja comença a ser un desconegut per mi.
Paco.- Però que passa, la feina?
Jana.- No , ell i les activitats extres. Tot per fugir de casa. Al menys és el que jo penso.
Paco.- Et veig desil•lusionada.
Jana.- T’ho dic per la confiança que et tinc, ja n’estic farta. I això ha de canviar. Mira , potser no t’ho esperaves, però , necessitava desfogar-me i a tu sempre t’he sentit proper.
Paco.- Si t’ajuda en parlem, no tinc pressa.
En Paco sempre havia sentit una atracció vers la Jana, que no li havia mostrat mai, per respecte a ella i al seu amic l’Armand. Per dins pensava que era una oportunitat per acostar-s’hi si ella li brindava.
Jana.- Doncs , vols quedar-te a sopar?, anava a fer un pa amb tomàquet per mi sola. Vaja que amb lo tontota que estic, m’agradaria molt que et quedessis i parlem .
Se’n van plegats cap a la cuina a fer el sopar per a dos. Un sopar de confidències i amistat , que va marcar el futur de la seva relació. Aquest sopar va ser un dimarts, un dia de la setmana , que van acordar seguir veient-se d’esquena a l’Armand. Un dia a la setmana en que van anar consolidant la seva amistat , que va acabar traspassant el límit , en que es passa a ser amants.
Aquest dimarts al vespre la Jana està neguitosa. Ja sap que el seu home els dimarts arriba tard, per allò del teatre. Te via lliure fins les dotze.
Ja fa temps que amb el seu home no hi ha feeling. Ell ha anat compartint amb altres el que abans compartia amb ella. Tot es qüestió de prioritats. Primer li parlava que si uns amics de la feina es trobaven per assajar una comèdia, i que a ell sempre li havia fet il•lusió allò de pujar dalt d’un escenari. Més endavant li va dir que amb el seu cunyat i dos més anirien un cop per setmana a fer una partideta als billars. I per acabar-ho d’adobar un dia es va presentar amb una bicicleta, per poder fer escapades amb una colla de peluts de quan anaven al cole. Tot això , molt bé, però quan arribava el cap de setmana, estirat com un gos al sofà sense ganes de fer res, ella seguia amb les rutines de la casa, ensorrada en l’ensopiment.
Tot va canviar un dia que en Paco, l’amic del seu home, que ni anava a teatre, ni al billar , ni a bici amb els barbuts, es va presentar a casa d’ells un vespre a les vuit per visitar-los. Com de costum l’Armand, el seu home, no hi era. El va fer passar i es van asseure per xerrar una estona.
Paco.- Si que és difícil trobar l’Armand. Fa temps que no el veig i tinc ganes de veure com li va la vida
Jana.- Doncs ja ho pots veure. Està fora de casa tot el sant dia. No el veig ni en pintura. Ja comença a ser un desconegut per mi.
Paco.- Però que passa, la feina?
Jana.- No , ell i les activitats extres. Tot per fugir de casa. Al menys és el que jo penso.
Paco.- Et veig desil•lusionada.
Jana.- T’ho dic per la confiança que et tinc, ja n’estic farta. I això ha de canviar. Mira , potser no t’ho esperaves, però , necessitava desfogar-me i a tu sempre t’he sentit proper.
Paco.- Si t’ajuda en parlem, no tinc pressa.
En Paco sempre havia sentit una atracció vers la Jana, que no li havia mostrat mai, per respecte a ella i al seu amic l’Armand. Per dins pensava que era una oportunitat per acostar-s’hi si ella li brindava.
Jana.- Doncs , vols quedar-te a sopar?, anava a fer un pa amb tomàquet per mi sola. Vaja que amb lo tontota que estic, m’agradaria molt que et quedessis i parlem .
Se’n van plegats cap a la cuina a fer el sopar per a dos. Un sopar de confidències i amistat , que va marcar el futur de la seva relació. Aquest sopar va ser un dimarts, un dia de la setmana , que van acordar seguir veient-se d’esquena a l’Armand. Un dia a la setmana en que van anar consolidant la seva amistat , que va acabar traspassant el límit , en que es passa a ser amants.