365 sols

Un relat de: Xecspiar

L'any, aquesta divisió del temps que ens hem inventat. De l'any en podríem dir moltes coses. Aparentment hauria de suposar un canvi de numeració als nostres calendaris i agendes, res més. Però aquests dies, pensant en tot el que hem viscut, dia a dia, mes a mes, resolc que no és així. L'any és una entitat.
Cada any té unes característiques, un caràcter. Cada any ens mostra unes emocions. Si parléssim en termes d'història de l'art, podríem assegurar que cada any ha de ser entès com una obra d'art: té uns colors, uns traçats, una composició, unes emocions, uns sentiments... somriures i llàgrimes.
Cap any és memorable en un sentit positiu, perquè, com en una balança, sempre hi ha aspectes bons i aspectes dolents, que es contrapesen. Certament, el millor que et pot passar és que la balança estigui equilibrada. Ara que tinc consciència sé que els anys bons no existeixen, perquè sempre tenen taques negres, moments foscos que l'entristeixen i que el tenyeixen d'un color gris com la pols.
Balanç d'un any. Un ho acostuma a fer quan no té res millor en què pensar. Passes els últims dos o tres dies de l'any pensant i rumiant en tot el que ha passat des de l'u de gener fins llavors. Creus que només recordaràs les coses més bones i les més dolentes, però no. També recuperes moments, converses, mirades, abraçades, encaixades de mans: tot allò que dia a dia ens passa de llarg. Agafem aquesta memòria i la conformem en records. I així, en poques hores, transformem aquests records i els distribuïm en bons i dolents.
Un any enceta moltes històries, amistats, ambients, projectes; però també fineix amb relacions, rutines, preocupacions i persones. D'una manera cruel i brutal, l'any s'endú gent que pren part d'aquests records. L'any et dóna il·lusió, esperança i t'imposa uns sentiments passionals que potser el seny no acceptaria. Sóc un ésser que empra la rauxa, el seny s'ha amagat aquest any. Quan la veig perdo el nord... Mes sé que encara que passi l'any mai serà meva. Estan enamorats.
Ha estat un any ple de música, de teatre, d'emocions, de converses, de cafès, de confidències i de grans amistats. Ha estat base d'una etapa que tot just comença i que ens durà alegries i tristeses, sempre banyades amb desitjos i amb secrets, que guardem i guardarem gelosos enmig de les ratlles que escriguem o rere les mirades i les paraules disfressades.
Doncs en el fons un any ens duu plenament la necessitat d'estimar. Sols això. I amb cada sol que surt, ens fem més esclaus d'aquests sentiments, i lluitem per a seguir endavant. Sempre amb la il·lusió, sempre amb els sentiments, sempre amb l'amor i l'odi.
Tanquem, doncs, l'any 2008.

Dia 30-XII-08

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer