30.09.04 - 30.06.05

vida ens fa eterns

eis! (...és real o és "fictici"? ... és que com que l'has classificat com a assaig doncs ho he dubtat... perquè sinó, "et ben juro" que em penso que és un relat de la pròpia expriéncia viscuda!!! ... i si és així Felicitats per aquesta nova vida! ;) )

Un relat molt maco (la veritat és que el títol crida molt l'atenció i trobo que està molt ben trobat!).
Un relat bonic per aquesta "futura" (ara ja "actual") nova vida! (diuen que ser pare [ o mare ] és de les experiéncies més meravelloses que hi ha a la vida...! (tot i que després portin disgustos! jejeje)

Apa wapa! que vagi molt bé!
Ens veiem per aquí!

Ciao!
Gemm@

si jo fos una persona normal i enlloc de posar-me a escriure com una boja, llegís abans els comentaris no hagués ficat la gamba d'aquesta manera... Conxa: de beneites n'hi ha moltes i jo m'enduc la palma!

En tot cas i perquè vegis l'efecte del teu relat em remeto al meu anterior comentari... hahahahah!

Enhorabona de totes maneres Brideshead!

Petons!

Leela

Noia, perdona però fins ara no havia llegit aquest relat teu... Fa dies que remeno entre les teves coses, llegint i tractant d'inspirar-me una mica per comentar-te...
M'ha agradat llegir aquest breu relat sobre aquesta nova vida amb qui comparteixes la teva. La veritat és que envejo aquests moments teus i la manera que tinc de canalitzar aquesta sana enveja és dir-te que espero que gaudeixis molt de la nova situació!!

Una abraçada ben forta esperant que la nova personeta vagi creixent bé!

Leela

Comparteixo amb tu la valoració d'aquesat web però estic d'acord amb pivot... és una mica simple, no és cert?
Amb tot, la il.lusió és el que compta.
(Noi, tots escriviu poesia i no trobo què comentar-vos!)
foster

Vaig llegir-me el relat pocs minuts després de que m'ho demanessis. I si no vaig dir res va ser per que... per que no em va agradar massa, la veritat.

Saps el que et va passar a tu amb "Plaer"? Doncs a mi em passa amb aquesta mena de relats. Comparar el teu temps a RC amb un part és una bona idea (tampoc massa original) però que dóna com a resultat un d'aquells texts que a mi -mític tros de fusta- em deixen amb aquella cara de "I ja està?".

Jo, dolça funambulista dels sentiments, sóc un malalt de la ficció. M'encanta que m'expliquin una història! Ara, si el que pretenen és transmetre'm uns sentiments. Bé, ho han de fer molt i molt bé (per això, jo mai transmeto sentiments, si no és com a part d'una història).

En resum, no sóc un bon públic per aquesta mena de relats i per això no vaig dir res. Ara, quan he llegit el teu just retret, he pensat que te'l devia. O és que no sóc jo aquell que diu que sobra mel i falta una mica de crítica en aquest web?

Sí, ho sóc... però per ser just, en aquest relat teu, com diu l'axioma, el problema és meu i no pas teu...

Un petó

no has tingut cap criatura?! ves per on... jo que pensava que si... apa, petons!

Que dolç i amb quina senzilla bellesa descrius l'espera del miracle de la gestació, el part i l'assumpció. La capcitat de donar tot l'amor i l'entrega que cal per avarar una nova vida i col.laborar activament al seu navegar per mars inconeguts. FELICITATS1

que abans de llegir els comentaris em pensava que estaves embarassada i jo fent comptes des de Sant Jordi, perquè no et vaig notar res .. i jo deia, de set mesos una mica de panxeta havia de tenir ..

una aferrada
Conxa

Has sabut enredar la troca de tal manera, que la veritat es que no se si es nen o nena, o si es relat o poesia. Molt bé.
Contestant el que em vas demanar. Vaig posar-me a la pell d'una mare, es difícil saber el que podria sentir, però tal com has escrit en el teu relat, en nou mesos s'experimenten sensacions que un pare no podrà saber mai.
Per altre banda té de dir que per sort no ha passat als meus el que explico. Encara que m'agradaria que tothom ho lleguis i no hi hagi cap més mare que tingui que dir. Perquè?
Una abraçada.

embarassos, metàfores, naixements apòcrifs, campanades, felicitacions... només falten uns peüquets blaus o... rosa?
i és que... quan escribim, ens ho prenen tot literalment... si escrius sobre un tema trist es pensen que tens depressió, si fas protagonista una noia es pensen que ets una noia...
donem un marge immens a la imaginació... ja ja ja
deixant fora les bromes... res més semblant al part autèntic que l'ESCRIURE... les obres són fills nostres i els hi donen rostre i personalitat...
et felicito per la teva creativitat, per la teva finesa poètica, per aquesta generositat a l'hora de comentar... és que et dónes totalment i aixó... es nota...
gràcies també per tots els teus generosos comentaris i per aquesta positivitat i moral que injectes a tots amb els teus mots encoratjadors...
un petó i una abraçada!

Nou mesos, una gestació acurada plena d'hormones de la felicitat ens has portat aquí. Dolçor, una mà amiga, una espatlla on poder recolzar-se, mmm, gràcies brideshead per donar-nos tant. Em deixeu com sempre sense paraules i amb un estat d'harmonia i pau amb el món.

Un petó gestat!

OhCapità.

Brideshead. No tinc paraules. Gràcies per haver fet una anàlisi tan acurada del meu poema "vent". La veritat és que ho has clavat! Perfecte, exacte, just el que volia expressar. 10.

Perdona que utilitzi aquest espai de comentari del teu poema per parlar d'això (ja el vaig comentar com veig que has llegit), però la veritat és que no me'n puc estar d'agraïr l'esforç i la paciència no només de llegir la meva curteta obra sinó d'intentar entendre el que hi ha al darrera. Moltes gràcies.

La veritat és que no esperava pas trobar algú que no només li agradés la meva poesia sinó que tingués ocasió de comentar coses com les que tu fas. Merci. Tu n'has penjat uns quants més, em portarà més temps anar-los comentant però ja vaig fent...

Respecte allò de l'homenatge a Grünewald, no em vaig explicar bé. No estic preparant cap poema dedicat a ell (és un pintor molt fosc, enigmàtic i les seves obres són crucifixions molt crudes), sinó que el meu "nick" o "sobrenom" és una mena de petit menció a aquest pintor, res més. D'homenatges només he fet a Tchaiwoksky i mencions a Gaudí i Carner. Ja veurem en el futur...

A veure si t'apuntes al concurs aquest de la Quàdriga i tens sort! Prova-ho! Jo ja he enviat els meus, a veure com va tot! Et desitja el millor!

Grünewald

Hola brideshead.
Felicitats per el teu 40 relats, ha sigut un part meravellós.
He de dirte, que a mi tambe m'habies enredat.
Dons tambe anava a felicitarte per la criatura sort dels comentaris.
Una abraçada,

Sort que abans de felicitar-te, he llegit els altres comentaris...
Ai que en sóc d'innocent!!

Finalment també té de felicitar per aquest relat. :P
Està molt ben trobat, i està redactat amb molt de sentiment.., de fet suposo que per això m'havies enrredat!!!

Enhorabona pels 40 relats, i pels 9 mesos de relats!!
Merci pel comentari, m'ha fet molta il·lusió!

Una abraçada

M'enfado molt i molt i molt quan un ditet entremaliat em clica una tecla que no toca!!!

Nassos!

Res. Només t'enviava un petó, però he preferit deixar-ho clar, no fos que la paraula quedés a mitges i t'enviés un pet... Bé: deixem-ho!

Un petonàs,

LLIBRE

Sí: molt bona idea, agafar el joc de números, la durada d'aquesta insòlita i increïble experiència, i comparar-lo amb una gestació.

He, he...

Com un embaràs, sí senyora!

Primer la data d'inici de tot plegat: el 30 de setembre de 2004. La incertesa del començament, les festes de Nadal, el Sant Jordi, la Setmana Santa (he, he... amb la referència de la platja... genial!).

Molt ben trobat, Brideshead!

Un petó. O un òtep, el

Rosa amb un títol com aquest i un relat com el teu era obligat dir alguna cosa. 40 relats!! De veres l'enhorabona!! Andrea_Subirana ha deduït amb molta suspicàcia que en realitat no es tracta d'un part en el sentit físic, sinó d'un procés, d'una vida que arriba als 9 messos d'existència: 9 messos a RC!

Bé, interpretacions al marge, el més important és que et trobis bé per a fer el que vols i donar i compartir el que tens (que és molt) als altres. Una abraçada! Què sàpigues que a més del camí també tens un amic que es diu com ja saps. Un petó.

dóna uns bons fruits, Brideshead!!

Com va el camí de Santiago? On sou?
Ets a Leon o a Astorga?

si ets a Leon, què et sembla la catedral?

Petons en el teu viatge virtual.

Una nova vida que ha crescut seguint els batecs d'aquesta pàgina...
Però també dins la panxa, o no? No ens deixis amb el dubte!!

a diferència del que diu Henry, jo no crec que ens parlis d'un part de veritat, vull dir que no crec que, pel que dius, hagis tingut un fill, sinó que has explicat la teva experiència a Relats en Català com si d'un part es tractés, perquè he vist que el teu primer poema es del 30 de setembre de l'any passat, quan vas començar l'aventura com tu dius.

M'ha semblat molt imaginatiu això de comparar la teva estada a Relats amb un part. Nou mesos que, pel que veig, t'han omplert d'emocions i de testimonis de gent molt agradable. Felicitats. Jo porto poc temps aquí i reconec que enganxa molt. No hi participo gaire, tinc poques estones per fer-ho, però m'agrada molt tot l'entusiasme que hi despleguen el relataires.

Aquest escrit teu és molt senzill però molt bonic. Crec que has volgut fer un agraïment, oi? Gràcies per comentar-me el meu poema.

Salutacions.

Aquestes sensacions no es poden descriure fàcilment, s'escapen de les pròpies paraules.
Una experiència inoblidable que romandrà escrita amb tota la l·lusió, dolçor i amor, acompanyada d'una infinitat d'emocions que l'acompanyen.
Què hi pot haver més bonic que allò que és realment desitjat de tot cor, vida de la pròpia vida, màgia per donar i aprendre...

Una abraçada molt gran i aprofita cada moment, perquè cadascún d'ells és únic i irrepetible!

Enhorabona, brideshead. De tot cor.

Suposo que és una cosa sensació que no podries explicar ni amb totes les paraules que guarda aquesta web. Em refereixo a això de ser mare (suposo que es el primer ,oi?).

Crec que recordaré totes les paraules que has escrit el dia que em toqui ser-ho (em sembla que en cara queda moooooolta estona). Potser ja no estarem aquí ja (vull dir escribint a la web) o potser si, (ho dic pq encara soc molt jove!jejeje) i aleshores m'agradarà també explicar-t'ho amb paraules tant dolces com les teves...

Ara entenc el pq també t'entusiasmava la idea del camí. Avui hi he estat pensant...Potser aniré amb més calma. No vull desvirtuar aquesta experiència.

Una abraçada i felicitats de nou !!
Henry