El pis fantasma (2/3)

Mirant el rellotge, vaig adonar-me que el temps havia passat volant i ja eren més de les vuit, l'hora prèviament acordada amb l'agència per abandonar el pis. Vaig tancar la porta de l'habitació i vaig arrencar a córrer cap a la porta d'entrada. La vaig tancar amb clau amb la mateixa facilitat amb què l'havia obert i vaig baixar les escales esperitada, com si fugís d'algú o d'alguna cosa.

No entenia res, no sabia perquè. Mentre anava caminant xino-xano cap al metro, anava divagant què coi hi podria haver darrera de tot allò.

El primer que vaig fer en arribar a casa va ser trucar a l'agència, explicant-los atropelladament tot el que havia succeït. La dona que em va atendre se'm va posar a riure, sense dissimular gens grans escarafalls. Em va dir que no ens hauríem d'haver refiat del baix cost, que amb la pujada dels preus que hi havia hagut en els últims anys ens hauria d'haver resultat estrany que no fos nou de trinca i que necessités algunes reformes. No em va donar prou temps per contestar-li, ni d'explicar-li l'estrany "soroll". Em va engegar ràpid que l'endemà portés les claus i em tornarien el meu DNI. Després va penjar. Jo vaig resignar-me i vaig acceptar, però estava furiosa. Quan va arribar ell, cap a quarts de deu, vaig explicar-li-ho tot; i també se'n va mofar. Però va proposar-me de tornar-hi coneixent-me, tossuda de mena, vaig accedir-hi de bon grat.

Vam pujar les escales agafats de la mà, i de nou ens vam trobar davant d'aquella antiquada porta. Aquest cop va ser ell qui va obrir-la, tampoc sense gaire dificultat. Però en entrar em vaig quedar de pedra. Vaig sortir a fora altra volta per ratificar que no ens haguéssim confós de porta, però no. Si la clau obria, és que havia de ser aquella.

Els quadres del passadís ja no hi eren, ni el de la dona, ni el del paisatge. Li ho vaig comentar i em va dir que segurament els de l'agència hi havien estat i s'ho havien endut. I jo vaig voler creure'l, però alguna cosa em deia que allà hi passava alguna cosa. En comprovar que tot era al seu lloc, i que, simplement tal i com m'havien dit a l'agència el pis tan sols tenia necessitat d'algunes reformes, vam tornar a casa, ell rient-se'n i jo mossegant-me la llengua.