3. El mestre Dadiu [3]: L’anònim

Un relat de: rautortor

–Ai, Ortís, Ortís, em sembla que aquesta vegada ho tenim bastant fotut, li etzibà el mestre al comissari, guardant-se astutament els detalls que havia aconseguit descabdellar fins aleshores.

L’interlocutor era un home cepat, no massa alt però de constitució robusta. Rere un rostre adust, cabells cendrosos que deixaven entreveure encara el seu ros original i la mirada d’un verd profund, s’endevinava un caràcter decidit. Es tractava del comissari Patxi Ortiz que havia fet cap a Balaguer provinent de Vitòria, d’ençà que l’ascendiren al càrrec. Aquí es casà i aquí es quedà a viure. Ell i el jutge de Camarasa feia anys que es coneixien per haver col•laborat en múltiples ocasions. Val a dir que entre ambdós existia un punt de rivalitat amanida de malfiança ja que tant l’un com l’altre maldaven per l’atribució dels mèrits en la resolució dels casos.

–Messié Dadiu, tu sabes més del que dius. Que nos coneixemos, oi que sí?, replicà el comissari en un català enxampurrat. Probablement el càrrec no ajudava gaire a la total normalització, a pesar dels anys que portava vivint a Catalunya. De totes maneres, quan s’incorporava un nou agent li recomanava que s’esforcés en aprendre la llengua del país o, si més no, en entendre-la.

–Què heu descobert amb l’autopsia?, va insistir el jutge.
–Autòpsia, messié, autòpsia!
–Deixa’t de romanços i contesta, Ortís!
–No gran cosa. Segons el forense, li van sacar tota la sang per l’artèria del cuello, de forma muy professional.
–És el que m’imaginava.
–Veus com sabías més de lo que decías.
–No et facis il•lusions. Escolta, teniu notícies de la presència de xucla-sangs per les rodalies o d’alguna activitat recent a la cova de Camarasa?
–Ningú no nos ha denunciat res de res, ni de traficants ni de moviments a la cova.
–Aleshores, caldrà tenir molta cautela i, sobretot, fortalesa, amic meu, molta fortalesa.


En arribar a casa, el jutge va trobar una nota anònima sota la porta. Com si ja sabés el que deia, de continent va tancar-se a casa amb pany i forrellat.

Comentaris

  • Proximitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-01-2018 | Valoració: 10

    Els teus personatges són molt propers, me'ls sento com a propis, creïbles. És alimentació llegir-te, Raül. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Pany i forrellat[Ofensiu]
    rnbonet | 08-01-2018

    De previsor ho era. sense cap dubte. Per si de cas l'anònim fos cert.

    No sé perquè -no he trobat cap relació- m'ha semblat, per un moment, estar llegint un fragment de Camilleri i el seu inspector Montalbano.

    Salut i rebolica!

  • Amb l'ai al cor[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 08-01-2018

    No tindria més de set anys, a la sortida d'escola algú va començar a dir que hi havia els "homes de la sang". No recordo què més ens devien explicar però jo i el meu germà vam arribar a casa ben esglaiats cridant: "Els homes de la sang! Els homes de la sang!" I blocant les portes de casa amb cadires tombades.
    Ens van tranquil·litzar dient-nos que no existien, no fa tant vaig saber que sí que n'hi havia hagut i, ves per on, ara em tornen a espantar en el teu relat per capítols. I si fos un Dip? Ui, ui... no sé si podré continuar llegint.
    Fins a la propera Virtut que, pel que sembla, el mestre Dadiu les té totes.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

129 Relats

406 Comentaris

66372 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.