3 de 10 amb folre i manilles

Un relat de: esteldetinta

Junts, desgranem una magrana d'anècdotes
que sosté
el nostre futur incomplet.
Escalivem les dolces ganes d'abraçar-nos
a les brases del desig.
Enmig de la pluja de llàgrimes,
es confonen els nostres cossos disjunts,
incandescents,
es difuminen en la intimitat absoluta
del nostre combat,
per la independència d'un estat.
Nuus,
permeables a les emocions,
respirem la llibertat,
amb la indecència de la paraula.
Ens protegim de la contaminació
de la mentida,
viatjant uns segons a l'abstracció
del nostre país,
si tu vols, si jo vull.
En la distància, reciclem corones,
cremem el rostoll del seny,
encenem la flama de la rauxa,
segellem amb una gota de tinta
el nostre compromís.
Tossuts, embriagats de coratge,
seguim endavant,
esquincem amb una falç
l'última collita de derrotes,
esgotem fins l'última gota de paciència,
per rehabilitar una societat,
submergida en la bassa del conformisme.

Comentaris

  • moltes gràcies![Ofensiu]
    esteldetinta | 31-10-2007

  • Amor i revolta...[Ofensiu]
    rnbonet | 30-10-2007

    ...es fonen i confonen en aquest càntics ansiós de nova terra.
    I el títol, a més de les paraules que -pobre de mi! considere clau: 'escalivar', 'rostoll', 'falç', 'flama', ens situen en la lluita que cal empendre.
    PS. No t'havia llegit res abans.
    SALUT I REBOLICA!