COMPTE AMB ELS CALÇOTETS / 2ON EPISODI

Un relat de: EMBOIRAT
En Paco 18.02.14

En Paco , conduint el seu vell Fiat enfila per Fabra i Puig per anar a buscar la Meridiana. Es de nit i està content. Li agrada la Jana, però li preocupa tenir problemes amb el seu amic .Però ell sap que aquests embolics acostumen a acabar malament.
Baixa per la Meridiana quasi fins les Glories. El semàfor s’ha posat vermell. Està a punt d’arribar al trencall amb Aragó. Es queda mirant embadalit la torre Agbar , que il•luminada de nit ,sembla que tingui màgia. Pensa en la Jana . S’entenen bé a dins i a fora del llit. Abans d’agafar la roba per vestir-se, han estat parlant una estona ajaguts , mirant el sostre relaxadament.. No tenen ganes de seguir d’amagat, i la Jana se sent incòmoda fent la doble vida. No està fet per ells això de jugar amb dues baralles. Tan l’un com l’altre son de Blanc o Negre, i ja està.
El semàfor s’ha posat verd, i encara el Fiat cap a Aragó. No hi ha massa trànsit a aquesta hora. Creuant la Diagonal , segueix recte i es posa al carril de l’esquerra. Baixa per Pau Claris i continua Via Laietana avall . Aparca el cotxe en un Pàrking prop de l’edifici de Correus. Viu al Carrer de la Nau, a tocar de Santa Maria del Mar. En un segon ,sense ascensor està clar. Es el barri de La Ribera, i tot son edificis antics.
Puja les escales amb compte, només hi ha una bombeta de 40 a cada replà. Arriba al segon. Cansat, obre la porta i deixa les claus al moble del rebedor. S’ha acostumat a la poca llum i avança a les palpentes cap a la seva habitació. Es treu les bambes sense descordar-les, sempre ho fa per estalviar feina.
Deixa la caçadora damunt la cadira. S’acosta al balcó que dona al carrer . Veu d’esquitllentes el transit de la Via Laietana que mai reposa. No plou, i el terra s’ha assecat. S’acosta a la cadira descordant-se la camisa. La deixa damunt de la caçadora. S ’envà al lavabo a rentar-se les dents. Es mira al mirall i fa mala ganya. La barba d’un dia ja rasca. Agafa el raspall de dents i busca el tub de pasta. Merda! Està cargolat com un mitjó, aquest matí ha pogut treure l’última misèria de pasta que quedava i no ha pensat en anar a comprar al Shlecker .
Glopeja una mica d’aigua i l’escup a la pica. Se’n va a dormir , però primer aixeca la tapa del Water per pixar. En descordar la bragueta , merda! . S’adona que no porta calçotets. Els ha perdut a ca la Jana.
Ja es tard per arreglar-ho. Pensa on els deu haver deixat. Reconstrueix mentalment com ha anat la nit, i està quasi bé segur . Sap on han anat a parar. Estan al llit entre els llençols. Les presses i la passió no deixen pensar amb claredat. En aquests moments la sang no rega massa el cap i s’actua bastant per instint.
Espero i desitjo que la Jana se n’hagi adonat. Si els troba ell, tot es pot desencadenar ràpidament i podem anar a parar a una situació que tots dos volíem, però no tant precipitadament.
Alabat sia!! Que passi el que hagi de passar. Tant és.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer