Cercador
Tercer sonet a Antoni Casals (1/2DIES)
Un relat de: deòmises- Compartir:
T'espero amb les palmes obertes de cendra,
Avui que fins i tot l'oblit m'ha oblidat,
Avui que el meu nom només és soledat
Volent desdibuixar-me el teu rostre tendre.
Novament desespero sense comprendre
Els mots de la gent passant pel meu costat.
Avui que no marxa l'aire respirat,
T'espero amb les palmes desertes de cendra.
On has deixat els sols dels meus mitjos dies,
D'hores partides, que transcorro a desgrat,
Perquè sé que, quan acabin, no hi seràs?
Avui que esdevens camí per on m'espies,
Veu de l'eternitat, beutat de l'ocàs,
On has guardat els sols dels meus mitjos dies?
Comentaris
-
Aquest sonet és pura soledat[Ofensiu]Salgado | 02-12-2007 | Valoració: 10
i oblit, desempar i angoixa. Variada temàtica en aquest "joc" de sonets.
Xavier -
Mitjos dies?[Ofensiu]hipocrates | 28-11-2007 | Valoració: 9
No se si t'he entès, però quan parles de mitjos dies et refereixes a fraccions de 12 hores o a migdies?
M'ha sorprès aquesta voràgine de sonets adreçats a Casals, que interpreto com una mena de joc per demostrar-vos (o demostrar-li) que el sonet no és un patró poètic encorsetat (perdona la paraulota, suposo que m'entens) sinó que dóna molt de joc. Així entès, em sembla un exercici fabulós.
Ara, entre vosaltres dos, i algun altre sonetista que corre per aquí m'esteu fent desistir d'escriure.
T'he descobert fa poc, precisament a través de l'Antoni, i malgrat que em resulta una mica difícil entendre't sempre, en general fas uns poemes molt bons.
Et seguiré llegint.
Hipo
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
306940 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978