#29M

L'hegemonia de l'absurd s'esquerda
i els seus mecenes,
udols macabres
de llops amb porres
escampen cops amargs
entre pots de fum.

Els vorals es tenyeixen de roig,
pells sense nom
es mengen la por,
som
degoteig de lluita que no cessa.
El
clamor insistent que vol
respostes urgents.

De la teoria de les finestres trencades
on hi cau la nit
s'aixeca la vida
esmunyint l'oblit
la fissura es fa latent

Ens hem alliberat
del silici que ens oprimia
la memòria,
sortint al carrer,
avançant
i
no vèncer
sinó ho fem plegats.