Cercador
27
Un relat de: deòmises- Compartir:
L'ocell terrestre empara el son del dàtil
A la recerca de l'aigua i la llum,
Rígid saurí que allarga el coll volàtil
I desitja dels núvols el perfum.
El maragdí dit toca la divina
Cabellera però no pot volar
Fins al seu recer: l'alçada endevina
Que el seu esforç serà fútil i va.
Comentaris
-
"Viento del pueblo"[Ofensiu]F. Arnau | 06-04-2008 | Valoració: 10
Amic Lluís!
He llegit amb fruïció i gaudi, els vint-i-set poemes en octaves dedicats al Miguel Hernández i al seu "Perito en lunas", un llibre emblemàtic amb influències de Góngora, que va marcar el debut del poeta.
Ell, el poeta d'Orihuela (Orriola), és un dels meus referents, sobretot arran del disc del Serrat dels anys setanta.
S'agraeix aquest magnífic, prolífic i inspirat homenatge a una de les víctimes d'aquella maleïda i incivil guerra del 36...
Una abraçada!
FRANCESC
PS M'agrada molt el poema que has presentat al RPV 31... Poesia Visual autèntica en homenatge a tot un mestre com el Joan Brossa.
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
306942 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978