Cercador
23
Un relat de: deòmises- Compartir:
Creix el combat entre la mitjalluna
Sense laberint i l'acer mortal;
L'ocre i quiet deixeble de la duna
Empara el sutge i la líquida sal;
La torba porta el clam de la victòria
(A la nit brava? Potser al fràgil fang?)
I el lli del comiat sembra la glòria.
Fins on s'allarga el rastre de la sang?
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307162 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978