23 d'octubre del 2005

Aquesta matinada m'he aixecat trasbalsada. No se m'ha acudit cap altre cosa que vestir-me d'una revolada i sortir al carrer. Era com si a casa em faltés l'aire. Com si m'ofegués.
El silenci de la nit m'ha calmat. Tothom dormia. I tot caminant, he anat fins a la platja. La lluna es reflectia en el llit del mar. Flotant per no ofegar-se. Evitant així ser devorada per l'onatge.
Però tot és fruit de la meva imaginació, tothom sap que una imatge no pot enfonsar-se dins de l'aigua, sempre flota.
Aquesta última setmana em sento així, amb la sensació que passi el que passi me'n sortiré.