22 d'octubre del 2005

Un relat de: Cursiva

Existeix un abans? Segurament. Però, no ens n'adonem fins que ja ha passat tot. I, de cop i volta, ensopeguem amb un després. I la nostra vida queda dividida en dos grans blocs.
Tot és incert. El meu optimisme que havia desaparegut, va començar a fer una tènue llum.
Has prova't d'encendre un lot al migdia? Sembla que no faci res, o que estigui espatllat. No augmenta la claror, passa desapercebut.
I ara, imaginat caminant per una carretera fosca, tota sola, i amb el mateix lot.
En una situació diferent, les coses és veuen diferents! El meu optimisme va servir-me de guia per veure el camí. I es clar, amb la claror, em vaig adonar que portava anys desviada de la trajectòria.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer