22 anys

Un mati gris i plujos
em varen vindre a dir
que en un greu accident
t'acabaves de morir.

Els meus ulls
no podien plorar
per què no creia
que no et tornaria a trobar.

Les hores passavan
i a dintre del meu pit
el cor es trencave
en micas i vocins.

Amiga riallera,
amiga estimada,
que per tothom
serás anyorada.

Els ocells ploraven,
quan volant van passar,
per què als 22 anys
al cel vas marxar.

Desprès de tots aquest anys,
encare et noto al meu costat,
il-luminan el meu cami
i guian el meu pas.

I quan cada any, al cementiri ving
a portar-te una flor,
una llàgrima rellisca
de dins del meu cor.