2105

"El Crític",
Barcelona, 22-3-2105:
"Un deu per en F**** N****, per fi algú s'atreveix a dir les coses ben clares. Una prosa concisa, simple, però amb una elegància amagada, que sap, amb les paraules justes, imprimir a cada situació un cúmul d'idees i sentiments. Realment, el seu últim llibre és deliciós, les situacions estan brillantment descrites i els personatges tenen una profunditat que semblen trets del món real. En definitiva: una delícia. No us el deixeu perdre"

El Lector va tancar el diari, confós. Precisament havia comprat l'últim llibre d'en F**** N**** i li havia semblat força dolent. No se'l devia haver llegit amb prou
atenció i va córrer a la saleta a buscar-lo. Va agafar-lo i va obrir-lo per la primera pàgina, que també era l'última:

"Als lavabos de casa,

als de la casa de camp,

als del cinema,
(ben envoltats de paper de wàter)

Els homes també pixem asseguts.

Perquè no ens surt,

perquè estem cansats,

perquè volem encarar bé.

Els homes també pixem asseguts."

Ara que el rellegia, potser si que era un bon llibre, l'últim d'en F**** N**** . Ben mirat, potser si que té raó, el crític d' "El Crític",quan diu que encara es fa bona literatura. Tornà a deixar el llibre amb els altres, de la mateixa mida mínima que aquest, i amb la mateixa "prosa concisa, simple".