Cercador
21
Un relat de: deòmises- Compartir:
En l'occident creix la porpra del sol,
Refugi de la terra i de la vida,
Mentre la segueix, ple d'ombra, de pol
A pol, l'estol de la seva ferida.
La mort breu esdevé llarga agonia,
Engrunes de llum enmig de la nit.
Dits de la rosa que no se sacia
En l'orient deixen llur esperit.
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306714 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978