2094 Vellesa

Un relat de: MME
Víctor Pelegrí s'ha sotmès a petites operacions per implantar-se pròtesis, per infiltrar-se reguladors dels gens, per oxigenar-se la sang, per activar-se les neurones i per incrementar-se la serotonina. Continua investigant i liderant la campanya per formar la Confederació de Pobles de l'Univers, tot i així, s'ha fet vell.

És a l'estudi de casa, penjat sobre la serralada litoral. Mentre deixa perdre la vista pel mar, que brilla entre els pins, dicta amb el pensament unes reflexions sobre la vellesa que apareixen escrites en una pantalla recolzada en un faristol.

Estic perdent els detalls de l'arbre però tinc més perspectiva general del bosc.
Vaig més a poc a poc i faig més bona lletra.
Procuro fugir de la temptació de la rutina.
Quin gran consol rellegir els clàssics!
El dolor d'amics i fills que se'n van fa apreciar el privilegi de l'amor i l'amistat.
Jugo i ric tot el que puc.
El temps s'accelera, encara que hi ha uns moments que aconsegueixo no sentir com passa.
El cos em demana caminar per la muntanya i banyar-me al mar.
La natura cura les angoixes.
M'agrada rodejar-me de la bellesa de les arts i de les coses de cada dia.

Sap que tot això està dit fa segles.

S'aixeca i va a compartir amb Urmila un de plat sípia amb pèsols i una copa de vi d'Alella, tot escoltant les variacions Goldberg. Després a la pantalla gegant projectaran la pel·lícula d'Orson Welles "Una història immortal".

Comentaris