2040. La força de la joventut

Un relat de: MME
El cor i el cap del doctor Víctor Pelegrí palpiten a tot drap. Al fons de les conques dels ulls li comença a brillar l'espurna d'una idea que rep un alè d'aire i esclata en una flama. En Victor mira com els negres ulls de la doctora Urmila Deva, que treballa al seu davant, reflecteixen el primer raig de sol de la tercera aurora del dia i taral·lareja la melodia del Romanç Anònim. Té la seguretat que acaba de trobar la clau que portarà a tot l'equip a fer el descobriment que salvi la humanitat.

Són sis homes i sis dones amb tota la força de la joventut, amb les millors qualitats, intel·ligència i formació per derrotar la gran pandèmia d'epi-ebola que des de fa un lustre fa disminuir cada any el 10% de la població humana. L'equip de savis és conegut amb el nom de Dotze Apòstols i estan confinats al laboratori de l'Institut Internacional de Biomèdica Espacial situat a la plataforma espacial Beta +++ en òrbita a 500 Km de la terra investigant seqüències d'ADN per fer mutar els gens responsables de la virulència de la malaltia.

Per sobre l'eufòria del descobriment, en Victor se sent atret per la mirada d' Urmila, com una espurna de ferro per un imant. Sembla que una dea antiga li digui a la orella: has d'engendrar fills, has de repoblar la Terra.

Comentaris

  • Amb barra i pel dret[Ofensiu]
    SenyorTu | 20-02-2015

    O sigui, Montse, que ja poden passar coses i dies que res no afecta la força dels instints més bàsics. Sempre ens salva l’instint.

  • Montserrat[Ofensiu]
    MME | 20-02-2015

    T'ho agraiexo, no sé si és creible. Em costa molt tenir una mica de barra i tirar pel dret, ho estic intentant.
    Montse

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-02-2015 | Valoració: 10

    Es un relat creible i m'agrada.
    Ens veiem
    Montse