2014. UN ANY QUE AGONITZA

2014 – Un any que agonitza


L’any agonitza sense remei. Té data de caducitat. Ha estat un any ple d’expectatives, vivint de cara al carrer en multitudinàries manifestacions de festes reivindicatives. Hi ha hagut il•lusió, esforç i aquest tarannà respectuós però ferm que emparem els catalans. Era una data clau, tots ho sabem: la commemoració d’una derrota que, lluny de vèncer-nos irremeiablement, ens ha esperonat a continuar reclamant allò que és nostre. Perquè els catalans som tossuts. Som irreductibles.

Cal parlar també d’un any on la corrupció ha estat el pa nostre de cada del dia, on la poca vergonya i el cinisme han campat arreu d’aquest país, que alguns anomenen pàtria. On han desaparegut milions d’euros que han estat escatimats als serveis socials i a les persones que han passat un calvari per posar el plat a taula. Ras i curt, un any on els lladres no han estat els marginats que roben per una dosi o per posar-se alguna cosa a la boca (que també) sinó per omplir els comptes de països distrets amb uns diners que mai no podran arribar a gastar. És a dir, l’avarícia pura i dura, la cobdícia més despietada, l’ambició més ferotge i un morro que se’l xafen.

Ara bé, en contrast amb aquest estat de desvergonyiment, i per a que no perdem mai la fe en l’ésser humà, hem pogut constatar que la gent senzilla, aquella a la que no sobra res, la gent a la que els àngels glorificaven per la seva bona voluntat en una nit màgica, s’han tornat a rascar la butxaca en un gest de pietosa solidaritat i han col•laborat en les campanyes de recollida d’aliments pels necessitats, en la Marató a favor de la lluita contra malalties que haurien d’haver estat subvencionades per l’Estat, en el tió solidari per alimentar els nadons i en tantes iniciatives que sorgeixen de la població civil i d’organitzacions no governamentals.

Així doncs, encara hi ha esperança. L’any 2015 no arribarà despullat de benvolença. Això està a les nostres mans.

Aurora Marco Arbonés
30 Desembre 2014