200 Poemes per a la Marató de TV3. Recull dels últims 100 poemes rebuts (del 100 al 200)

Un relat de: Poemes per a la Marató
Poemes rebuts per a col•laborar amb la Marató de TV3.
Temàtica: Regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits.

Recull dels últims 100 poemes rebuts (del 100 al 200)

Trobareu més informació ó al web:
http://poemesperalamarato.blogspot.com
Gràcies per col.laborar


Aquest és el llistat del 101 al 200 poemes que hem rebut per a col.laborar a
Poemes per a la Marató

Si voleu TOT el recull en WORD demaneu-lo per mail a:
associacio.relataires@gmail.com

Poemes de l'1 al 100
Poemes del 101 al 200
101.
Mans que pouen la terra
i n’engrapen els fruits.
Ulls que s’omplen de cel
i de mirades atrevides.
Un cor calent de ritme segur
que endormisca un nadó
al pit de sa mare.
Cinc somriures van volar
el dia que vaig marxar.

Ricard Margineda

102.

ENCENALL D’ESPERANÇA

Blau infinit. Cel cendra.
L’ànima es perd, es lamenta.
En l’esperança rau
l’encenall
de renaixença.

Sílvia Romero

103.
Caiguda o no, una rosa és una rosa...
La tendresa de cada pètal no s'acaba,
només es vesteix d'altres colors.
Duré el teu pètal acaronant-me el cor.

Carme Rosanas

104.

Colors a la mirada

Se t'adorm la tarda als ulls
amb color de fosca.
Un vell crepuscle s'allunya
per acomiadar-se de tu.

Lentament un pic de llum
et rebleix la mirada
i un blau de mar
miralleja clar al fons dels teus ulls.

montse assens

105.
Sobre el llenç
llisca la vela blanca.
Teixeix camins de teranyina;
tardívol poniol, tisana tèbia
que esberla anilina virolada
sobre un marbre fred.
Fuig la tarda, vers la nit estrellada.


montse assens

106.

Declaració

Dono aquests ulls a una nova mirada,
treieume’ls quan no em facin falta.

I el cor, el cervell i la melsa,
i els teixits, i del meu cos la resta.

Isabel Barriel

107.

107.
Després de mort
has donat escalf
al cos d’altri
Sotmès a la vida,
saps que a l’horitzó
hi ha un mot senzill
escrit en lletres d’or.

Glòria Calafell

108.-
El cor engegat
motor d’herència
essència fèrtil
descendència
pel moviment
continu que dóna corda
les hores arria
i corre el sexe
que fa via.
I a l’espera…
el cicle de la mort atura la consciència,
òrfena de temps.


Ester Xargay

109.

Foc d’encenalls

Foc d'encenalls,
tarda daurada
llum d'acer a la mirada.


Caurà la nit,
foscor gelada.


I allà, al bell mig
del silenci, seràs albada.


Isabel Barriel

110.
Bes

Lluminària blanca
a les tantes de la nit,
sanefes d'ombres

a les vores del sostre

i destresa al sargit.


Ball rítmic del desig,

veus amb rostre

i l'alè vital, bes d'oxigen al teixit.


Isabel Barriel

111.
Llum, so…


M'atrapa la llum natural,
m'atrapa el so de la pluja,
m'inquieta el sol quan se'n va,
m'agafa por de la nit, tan fosca.

Tinc, però, la certesa
que tindré molts demàs
fets de vida i sublim calidesa.


Isabel Barriel

112.

fe

Has soterrat el dolor sota la flassada maternal dels teus gestos ensinistrats per no deixar-ne rastre. La idea del transplantament t’ha suggerit que, tanmateix com els ordinadors fan, tu podràs reiniciar-te fins “aquell moment”, quan encara no passava res. Quan els esdeveniments lliscaven sobre la superfície llisa de la vida, arreplegada d’inèrcies que la menaven d’un lloc a un altre, amerades de falsa eternitat. Però tu vols. T’has proposat acceptar i crear el programa, regirar el disc dur del teu esperit per trobar aquell dia, lluminós i gloriós, en el que el teu cos semblava una màquina eficient, i responia a cadascun dels teus desitjos, sense caure en fallida.


Josep Manel Vidal

113.
Jo no existeix

Els àtoms que em formen no em pertanyen,
abans de mi ja van formar milers de coses,
persones, animals o plantes, agrupant-se capriciosament,
fent molècules, teixits i òrgans.
No seria genial una segona oportunitat a la casualitat?

Agus Giralt

114.

LA PARTIDA

Quan, d’hora, t’has llevat
i les barques de l’alba
reflecteixen en els teus ulls
la manca de camí,
la quietud que avui viuràs
decretada per algun déu
de voluntat incerta,

no ploris pel fracàs dels teus viatges,
perquè la vida calla per als homes;
no creguis que tot ha estat fum,
perquè no es pot veure el nucli del foc.

Aferra’t a l’amor
que ha recorregut el teu cos
com una sang eterna al cel,
i mira el Nord amb la bellesa
que, en els dies que t’han estat donats,
has sabut beure amb el vi dels valents.

Llavors guanyaràs la partida als déus.


Vicenç Llorca

115.

La frase més senzilla

Assegut imagino el gris lluent
de l’espigó que sura I es bronzeja
entre blaus despentinats, veles blanques,
escuma rondant la teva cintura
I petits triangles de color espurna,
esperant la veu maragda que em faci
de l’espera un record per emmarcar
la frase més senzilla: “Vol passar?”


Aleix de Ferrater Gabarró

116.

PENYORA

Abans de l’adéu,
et deixo quelcom meu.
Regal de vida.

Montse Pes

117.

Gràcies

La vida em batega dins meu,
és just al pit,
on és el teu cor que has deixat per mi,
on hi ha l’alegria d’estar viva,
on roman la bondat del teu acte,
la màgia de despertar cada dia.
La vida batega dins meu,
tu l’has posat aquí.


Vivian Segurana

118.

Al laberint

Amb un cor de recanvi
i les mans d’un mag
al laberint de la vida
jugarem a escacs.

Isabel Barriel

119.
Navegant

Blau d'aquarel·la,
ones de tempesta,
blanca la vela:
el quadre s'entesta,
vol que siguis navegant
al mar de la vida,
a l'oceà canviant.

Isabel Barriel

120.
Tranströmer

Trasplanteu-me
el cervell de Tranströmer,
la veu de la Terra,
el silenci del cel,
la foscor dels hiverns,
la llum de la lluna
i l'essència del verb.

Isabel Barriel

121.

ENCENALL D’ESPERANÇA

Blau infinit. Cel cendra.
L’ànima es perd, es lamenta.
En l’esperança rau
l’encenall
de renaixença.

Sílvia Romero

122.
Llapis de memòria

T’he vingut a veure amb el llapis de memòria, lluent
d’alumini anoditzat. Quan has notat que furgava en el
teu port, no has deixat de prémer en cap moment la tecla
“Majúscules”, com un bon sentinella, amb protocols i tallafocs.
L’he inserit, però. Me l’ha deixat un bon amic. No t’ho
prenguis com una intrusió. No pots imaginar-te quantes
gigues pesen els cors, i els fetges, i els ronyons!
Espero que el sàpigues reconèixer.

Ramon Cardona Colell

123.

EL TEU RONYÓ

El teu ronyó, s’ha aclivellat
pel degoteig irregular
d’un líquid viscós
que, no ha trobat el camí
de sortida a l’exterior.
El quiròfan obre les seves portes
i... l’esperança es desperta en el teu rostre.

Enriqueta Moix i Maré

124.

Tu

tu,
que posares el somni als meus ulls,
quan no podia somiar,
vius en mi.
Observo, a través de les finestres,
obertes de bat a bat,
el paisatge del teu somriure.
M’endinso en la teva ànima,
fins al lloc de l'alba,
que neix i m'emociona,
presa en la teva llum.

Isabel del Pilar Valero

125.
SERÀ...

Com néixer de nou,
jo Llàtzer, amb tu,
amb el teu cor,
i jo buit de batecs.
No sé qui ets,
però et sabré,
ara que m’esperes
mort, generós.

Marta Pérez i Sierra

126.
UN

Hauré d’il•lustrar els meus dies
amb tu, en tu. Agraït a tu,
que m’has donat de nou
el delit de copsar el xoc
de les ones encrespades.

Marta Pérez i Sierra

127.

EL MEU DESIG

Alhora innatament
que alegrement,
si jo pogués
transformar l'or
per treure espines
del teu sofriment,
amb carícies.

Sergi Elias Bandres

128.

Empelt

Ens va unir
el gest alegre i generós del teu empelt,
quan jo,
vaig ser com aquell arbre ,
al qual una tempestat,
li va trencar una branca.

Isabel del Pilar Valero

129.

Essències de tardor
(1)

Melangia arraulida i silenciosa,
que escoltes l’esvoletec esfereïdor
d’una brisa fresca i vaporosa,
en un anunci d’enyor.

Boirina llunyana i misteriosa,
endinsada en un tènue resplendor
com besllum de figura mandrosa,
colpejant-te de primerenca frescor.

Maria Consol Fors i Vilaseca

130.
Essències de tardor
(2)

Calidesa d’esperança formosa
sota el castanyer d’ombres i claror,
somiejant llavors de fruita melosa
quan el temps t’omple de tristor.


Aromes d’herba mullada, desitjosa,
acompanyen pensaments de foscor,
mentre floreix la quimera ansiosa
embolcallant-ho tot d’essències de tardor.

Maria Consol Fors i Vilaseca

131.

CLOC ELS ULLS I SÉ

Cloc els ulls i sé
Que el teu regal, tan preuat
M’amara d’un joiós fer
ple de bona voluntat.

Tal infinit bé
En mi tan fons ha arrelat
Que el dia que moriré
a un altre l’hauré lliurat.


Eulàlia Ribera i Llonc

132.

de NOU
Segueix el flux del temps,
Tam-tam de timbals.
Una filera d’ anhels
t´ obre la porta.
El cor batega, ara, seguit
en la nova cova calenta,
a les parets de vermell,
una pintura rupestre.

Assumpció Costals Puig -1


133.
Sense mapes

Com un rajolí d’ aigua
circula la sang pel cos,
sense mapes,
li agraden els carrerons
estrets i les vies amples,
els rellotges de paret,
i els fonaments ferms
de les cases saludables.

Assumpció Costals Puig -2


134
Batec

Gotes. Gotes de sang,
Gotes d’ aigua, estat líquid
permanent en la garrafa.
S’ ennuega el tarot de mida ampla
amb llavors i heura desfilada
Operen moltes mans i dits,
regeneració de salamandra,
batec d’ ocell i dues ales.

Assumpció Costals Puig - 3


135
Va de fruites i cors

Qui m’ ho havia de dir
He plantat
Un cor de cirera amb gust tardorenc
Ha sortit
Un pruner empeltat d’ alegria
magre i esvelt,
Vora seu
El magraner creix robust com mai.

Assumpció Costals Puig -4


136
Tots duem CLOVA

No és una càrrega aquesta carcassa
sinó la continuïtat natural de la vida,
el cicle de l’ aigua. És la humana
transcendència cap a les nebuloses
del fantàstic món de la metamorfosi.
Evidencia la saviesa de generacions,
i les gotes abracen l’ univers
orgulloses de ser com són.

Assumpció Costals Puig -5

137
Acordió esfèric

Mentrestant jo no claudico
m’ identifico amb tu
perquè recicles els papers de xiclet,
els envasos de suc de fruita.
De l’ acordió de les idees
en fas optimisme i força
i continues sent un referent tou
que es modela persistent en esfèric
tot rodolant per l’ univers de molsa.

Assumpció Costals Puig – 6


138
Operació

Tant de bo, tant de bo, tant de bo
trobés el ronyó que necessites,
un cor per bategar i continuar la vida.
Per què el rellotge de la cadira de rodes
dóna les hores al revés , confon els minuts
per quarts i té les broques trencades?
Perquè se li arrapa una heura malaltissa.
L’ operem avui a la tarda!

Assumpció Costals Puig - 7


139
TANT SE VAL...

Gespa artificial o cor de magrana,
Dissabte al matí o diumenge a la tarda,
Plat de fideus o arròs a la cubana,
Dormir en calçotets o fer-ho en pijama,
Que t’ agradi el lila o el color maragda,
Que pugis muntanyes o saltis enlaire,
El sabó de Marsella o qualsevol altre,
M’ agrada saber-te en el present, ara.

Assumpció Costals Puig – 8


140
Incerta pluja

El terra saturat de miralls
i els peus xops,
la manera com em mires
i em dónes la mà,
ja no m’ assabento que passen les llunes
ni dels pètals i les fulles que cauen,
però, registro des del llit estant
la incertesa flotant de la realitat.

Assumpció Costals Puig – 9


141
cOmplEmEntaris

El meu complementari un dofí,
una balena, un gos, un gat,
aquesta rosa, un bri de julivert,
el núvol de l’ horitzó, la vall
plena a vessar de fòssils de petxina,
una pedra. Els fils transparents
de les coordenades giren i giren
sense esforç i sempre sumen ú.

Assumpció Costals Puig – 10


142
Estrat sobre Estrat

Som comunitats de memòria
construïm sobre l’ anterior estrat,
construïm sobre el passat,
sedimentant els records i la terra.
Rodola ecooooooo de la memòria
dóna voltes a l’ esfera terrestre
trasplanta coneixements tendres
inserta CORdialitat de veres.

Assumpció Costals Puig – 11


143.
Comencem i prou

Fem-nos visibles,
Que aquestes pedres esdevinguin murs
en aquesta trama urbana de quadrícules,
Que els diaris del carrer
aixequin pols i coneixements,
Eliminem de la nostra vida arestes polítiques,
sistemes que no funcionen, paraules buides,
Quedem-nos amb les coordenades i prou.

Assumpció Costals Puig - 12


144.
CORdialitat

M'oriento en les coordenades d’avui,
Combato la perversió de l'autoritat,
em poso al servei de qui elimina arestes
investiga i cura, dóna ajuda i sosté
aquesta petita franja de felicitat,
efímera i senzilla, inherent a la vida.
La fórmula de la CORdialitat
remou els fonaments del planeta.

Assumpció Costals Puig - 13
145.
HAIKU

Mostassa forta, allioli picant
que plogui "aigua"
mentrestant gaudim d’aquests estels.

Assumpció Costals Puig – 14

146.
Navega

Navega, veler navega al vent,
Proa cap a l’ infinit,
Retroba el far guia,
El món de l’ autor
La real comunicació dels pinzells
L’ energia es transforma,
Queda l’ essència.

Maria Henriod (adaptació Joan Carreras)

147.
solidaritat
Ressagat de la resta, fina el meu temps ?
Imploro ajuda.
Arriben paraules engrescadores
Solidaritat, bona companya,
Sé que tornaré a ser a davant!

Esther Alemany Pagès

148.
(1)
Una senzilla mirada pot ser l’espurna
que posi en marxa una nova forma
d’entendre el dia a dia.
Però cal regalar sempre un somriure
i una mà estesa on pugui arrelar l’esperança
per fer realitat el que necessita el cor:
gaudir d’una vida amb harmonia!.

Anna Boixareu Pellicer


149.
(2)
El riu de la vida
només té una direcció
però la saviesa de l’home
li ha donat tres dimensions.
I on no havia esperança
la solidaritat ho omple d’ amor,
tendresa i fermesa. Així, pas
a pas, canviem el paisatge.

Anna Boixareu Pellicer

150.
El jaç m'encarcara l'espatlla
mentre els meus ulls
somnien dia i nit en tu
mirant fix al blanc del sostre

Espero pacient que s'obri la porta
i amb aquella pressa desitjada
s'enduguin el meu llit
per batre del quiròfan les portes.

Ferran Planell

151.

L’esperança jeu a un llit d’hospital

Allà al fons, vora el mar, allà al fons,
veient com el far gravita insidiosament tota la calma,
recorde el temps que no tindrà, el temps que val l’espera
d’un cos ferit a colps de fang, tombat al llit, i tremolós

pensant el temps d’unes paraules que li valdran la vida,
ara ben lluny, regalimant pel vent tacat pel salobre,
a penes puc pensar que el temps s’acaba, que la vida fuig...
a penes et vull veure en aquest retrat que cap futur enfonse!

Alfons Navarret i Chapa

152.

Som

Som un pou sense fons,
som l’esclat, som la saba,
som la llum clara de l’alba,
som l’alè que un dia s’apaga.

Serem, com la flama del foc,
l’escalfor d’un magma
que ja mai s’acaba.

Isabel Barriel

153.

1 a 6

La continuïtat del jo en el nosaltres.
La identitat dissolta en el traspàs,
on perdura amorosa
la carn sensible,
la vida... la nostra vida.
I aquest és el nostre secret:
seguir vivint fent viure.
1 a 6.

Humbert Ruiz Gil

154.

Anhel

Jo sóc per a tu,
com sense jo,
ja que no sóc,
si no és per tu,
anhel de jo.

Mercè Baldi

155.
Tenia por
tenies por.

Quan del teu cos
se n'escapa la vida

jo neixo
del teu últim somriure.

Meia

156.

DE BON COR

En un sospir hauràs gaudit de tota
l’energia de la teva vida com si fos
un calfred enlluernador a l’últim alè.
Vetes de raó sense gas de cobdícia,
per gaudir del captivador moment
d’haver viscut sense demanar res,
respirar i contenir l’aire per sempre
abans de rebre la pau d'un nou cor.

Frederic Perez

157.

Futur de color

Estimballs que assetgen
la fi del temps.
Lianes que emmarquen
l’anhel del cor.
Tot és futur.
Tot és color.

Sílvia Romero

158.

TRASPLANTACIÓ

Esponerós, l’arbre oneja les fulles i el brancam.
Lluny ja, dels dies ferris de sequera i fred
en que les fines rames, trencaven el silenci
amb una dansa erràtica fruit del vent del nord.
Esperaven el suau acaronar de la brisa tèbia
que allargava la mà a l’arribada de la pluja
generosa i escaient, que sadolla els sentits,
però que, molt més enllà d’això, dóna vida.

Rosa Mas i Fustà

159.

I que et milloris!!!

L’òrgan és el que decideix on està la frontera entre la vida i la mort.
No està per orgues, ni embolics, ni discussions, ni polèmiques...
Mentre qui dóna, dóna la seva generositat amb tota discreció,
el pacient que rep és un ésser bondadós: Germà/ana nostre/a.
Srs. Metges, Srs. Cirurgians: Sigueu condescendents al fet de la vida
i fixeu els sentits en la vostra feina, tant responsable com humana.
Perquè els familiars i amics, necessiten de tu quan menys ho penses,
tal com tu has necessitat de l’òrgan trasplantat. I que et milloris!!!

Daniel Ferré

160.

PULMÓ

Res a perdre, sortir i riure.
Sota un cel blau i suau de sol vellut, ràpid s'esmicola
la freqüència fermentada d'un brogit que vol suïcidar
el teu somni de tendra cendra blanca, la fi del maleït
quitrà de fum negre que es va colar per tots els forats
del teu cos, una vida de salari baix i tèrbol aire burgès.
Ara cauen dels núvols gratis esponges xopes d'oxigen.
Entrar i cridar: tot a guanyar.


Frederic Pérez

161.

Seixanta-dos

Quan tot sembla lluny, fosc i trist,
trobaràs l’escalf d’una mà
amiga al teu costat, no cal
dir qui ets, ni què vols, ni on vas,
sempre hi ha algú que no vol
res més que caminar amb tu,
teixir il•lusions i cercar
esperances, sense preguntes.

Gabriel Salvans

162.
VOLAR

Si quieres volar
fija tu mirada de águila
más allá de las alturas
Como pluma de ave elévate hacia el infinito
el viento y su silencio
es como parte tuya y en su canto
inicias un viaje a una tierra
llena de sorpresas llamada libertad.

Sylvie Viaud

163.

EL BATEC FURTIU

Hi havia un batec furtiu
que renegà la condemna del silenci.
Dipositant la llavor de l’esperança
esguità una espurna de vida.
Encengué una flama solidària
que llampegà en la foscúria
i desentelà horitzons perduts.

Llorenç Garcia

164.

DESOLACIÓ

No sóc res de l’altre món.
Sentireu sovint laments,
repertori de carències
que m’arrosseguen pels dies
formant un pòsit de planys.
El destí m’ha ofert un cos
que de lluny no m’acompanya.

Margarita Molins Gomà

165.
Carta a l’àvia

Del color de la lluna et trobo àvia,
Com a en una gàbia et trobo àvia,
¿M’estimes àvia?, jo a tu si,
¿Estimes la mama àvia?, ella a tu si,
¿Estàs orgullosa de mi àvia?, jo de tu si,
Estic orgullós de tota la vida que has proporcionat
Després d’haver-te anat.
¿Per què has mort àvia?

Èric Martínez Girón

166.
Si tu me'n dónes un

Si tu me’n dónes un, jo tinc la vida,
si em tapes amb la teva pell, noto l’escalfor,
qui pogués tenir-ne més per poder-te’n donar un
qui en tingués tant per donar-te’n una mica.

La teva meitat és el meu tot,
el teu bocí és la meva salvació;
si tu me’n dónes un, jo tinc la vida.

Agustí Masip i Vidal

167.

ESPERANÇA

Sala d'espera,
temps d'oportunitat.
Sospir de vida.

Montse Pes

168.
Un cor, dos vides, tres paraules

Un cor…
vol bategar, dirigir, enamorar, sentir-se desitjat.
Dos vides…
la d’ell s’acaba en un accident,
la d’ella pot tornar a començar,
si li tornes l’oportunitat que el destí li ha robat.
Tres paraules…
DÓNA ÒRGANS, SIUSPLAU.

Marta Garcia de Herreros

169.

Definició de donant

És una persona que,
Quan ja se li han acabat tots els dies,
Desitja regalar-ne
A qui els està a punt de perdre.

Francesc Ruiz

170.

BATECS

No és un cos que guanyo.
Són batecs que perdo.
La pròtesi no hi reté
on van anar a parar
els de l'hivern passat,
els d'ahir, els ajornats
al final d'un bes,
els panteixats contra
tantíssima injustícia,
els que ressonarien
cinc segons abans d'escriure
«resignació» o «espera».
Continc la respiració
com si no existís el temps
i sento novament el tornaveu
elèctric que s'adorm dins meu
com un batec postrem
de les paraules anades.
Les meves hores corren
dins del teu cos.

Josep Porcar

171.

Amb fils de seda
teixits amb tendresa
retorna la vida

Marta Sempere

172.
Jo t'espero

Jo t'espero
Jo t'espero
Jo t'espero
i quan em retorni el somriure
et portaré una flor.

Marta Sempere

173.
Somni

Veient venir la mort,
travessa el carrer. De fosc,
la pluja cura les ferides:
és atrevida la sang
del cotxe que s’ha aturat,
sense desastre ni pèrdua.
Amb la calma de la llum,
es desperta l’anestèsia.

Bruna Generoso

174.

És cert que no hi ha demà?

els meus ulls veuen,
el meu cor batega,
la resta d’òrgans treballa.
Només m’he canviat el vestit...

Gemma Matas Gustems

175.

LLEGAT

Veig un rellotge
i no sé què em vol dir:
Et daré més somriures
si em recordes la veu?
La humanitat s'eixuga
quan la vida s’esmuny?
Et signo el letífer paper,
que promet poder volar.

Enric Torras Bonveh

176.
DESIG ENSANGONAT

Esperes cada vespre que la nit
mati la pena i soni sense parar
el mòbil per dir-te que el temps
s'ha congelat dins la llum tendra
i matinera enfonsada al teu pit.
A la vora del teu llit, tot rebregat,
regalima la sang d'un nou ronyó.

Frederic Pérez

177.

SENSE EL TEU ÒRGAN, AMB EL TEU ÒRGAN

Sense el teu òrgan ja no podré mirar més el cel,
amb el teu òrgan seguiré essent cor, també pell.

Sense el teu òrgan només seré un sac d'ossos,
amb el teu òrgan seré un somni carregat de somnis.

Sense el teu òrgan moro, cada dia, cada dia més,
amb el teu òrgan viuré, viuré, per sempre, viuré.

Sense el teu òrgan jo mai més seria part de tu,
amb el teu òrgan el teu cos salvarà el meu.

Sense tu jo no seré mai no,
amb tu queda molt per fer.

El teu òrgan, el meu òrgan,
naixem per ajudar-nos...

Pensa que faries tu,
sense la part de mi.

Penso que jo no faré res, res més,
res en aquesta vida... Sense tu.

Sense el teu òrgan sóc ben mort.


Daniel Ferrer i Esteban

178.

Eres tot una dona,
plena d’ànima abans,
ara i per sempre.
Des del trasplantament,
amb coratge t’exalces
en el dia a dia.
Vas ressorgir de nou,
el renovellar d’una nova vida.

Josep Maria Corretger Olivart


179.
ULLS QUE ES TANQUEN, ULLS QUE S’OBREN...


La Maria ha obert els ulls
-què és això?, no és tot fosc!, són els colors?
és potser allò que li expliquen i que ella no ha vist mai?
sent la veu de la seva mare, sent que li acaricia el cabell...
-“Mare, això vol dir veure? això és el color?
això és la llum?, et veig a tu?”
-Mare, tinc por... però, no vull tornar a la foscor!

Gemma Matas

180.

Anatomia del dolor

Potser el dolor és
com córrer descalç perseguit per un llop,
com sentir uns ullals clavats en els somnis,
i esmussada la vida.

Maria Nunes

181.
Em miro

Mai no sabré el teu nom,
però si que coneixeré els teus ulls
en l’esguard del mirall.
En aquest món nou
que s’ha obert
més enllà del negre.


Núria López Garcia

182.
Agraïment


Gràcies per ser generós en lloc d’egoista,
Per obviar-ne els inconvenients i el dolor.
Per regalar-me nova vida i esperança.
Per donar el pas i canviar el món.

Núria López Garcia

183.
Silencis

La nit ha esgotat el seu temps.
Amb tempteig innocent
comença el seu traspàs.
Els primers remors de la ciutat
descobreixen un nou dia.

Els fils del vincle seran tallats
i el silenci regnant copsarà
un nou cercle de límits.
Sé, però, que el dia arribarà
i amb ell,
com un desig ancestral,
la paraula escrita.

Clara Villalonga i Miró

184.

EL BATEC D’UN COR

Dansa, dansa dins meu i parla’m que t’escolto
murmurem, al ritme d’un batec, desigs i anhels
que cercaré per tu els horitzons turqueses
i els capvespres rogencs que mai no has vist.

Jo seré els teus ulls i tu,
melodia perfecta que m’acarona el pit,
genet de vida que cavalques dins meu
renaixeràs, talment com un miracle, i jo amb tu.

Anna Ortega i Alarcón

185.
UN BOCÍ DE MI

Arrela en tu
un bocí de mi
i encara que potser
estic mort
la vida ens retorna
i floreix de nou.

Manel Alonso i Català

186.

186.
Haikú

Tantes postes de sol
bebent la vida a glops
canviem de vestit

Cristina Bonhomme

187.
Peça a peça

Fets de plasma i aigua
peces de mecano rovellades
dins la terra humida
més rovell encara

pintam una cara bonica
sellam les parpelles amb cola
tapa les cicatrius dels cosits
falta tanta vida dins
perquè l'he repartida tota

Unes còrnees per acolorir la vida,
un cor per apassionar-se,
budells per enfadar-se,
unes gotes de sang per enrojolir
les galtes malaltes,
un alé de vida en un cos podrit
-jo, que marxo!
-tú, que te'n refàs!

cremarem el carnet de donant,
els meus records,
els meus anhels,
res no importa, només tú,
té aquest regal!

Cristina Bonhomme

188.
CRIT A LA VIDA

Se m'en va la vida si no vens, respiraré feixuc,
potser mai més veuré el color dels teus ulls.
M'esvairé amb el vent si no escolto el meu batec.
No m'esperis en l'eix del camí,
ja no existeix la meva petjada si no et tinc,
no hi ha empremta, no hi ha destí.
I aquelles paraules que surten a cor trencat
i aquelles llàgrimes que rodolen per un esperit nu,
cauran en la buidor de l'ànima
com l'arbre en un bosc balmat, nul.
Tinc la vida en un puny …dona'm la teva mà.

Anna Simon López

189.

Som

He vist un cel dins dels teus ulls.
És nou, és blau.
He vist un món
de pell i carn
que és de tots dos.
Sóc tu, ets jo.
I alhora
som.

Gemma Rabaneda i Sureda

190.

DE NOU LA VIDA

Saludarem de nou la vida
perquè diem adéu a la mort,
viurem de nou l'alegria
sentirem de nou l'Amor.
La solidaritat ens guanya
i a tots ens fa germans,
donar és fruita madura.
L'Amor qui te la fa a mans.

Miquel d'Arellec i Selgna

191

NÉIXER DE NOU

Les penes i el dolor
es transformen en alegria,
neix l'esperança, llum de dia:
Hem vençut a la Mort!.
Viuré amb empelt vell
que donarà un arbre nou,
Solidaritat que tot ho mou
el vell tornes novell.
Tots podem ser dadors
i també receptors.
Donem gràcies a tots els cors
que bateguen fent favors.
Donar una nova vida
és el miracle que han assolit,
donants, receptors i cirurgians
ho tenen ben assumit.
Cantem un nou cant a la vida
comencem un nou camí,
cantem amb alegria:
Se'n va la nit, ja neix el dia.

Miquel D'Arellec i Selgna

192.

El teu cor dins del meu cos,
tu em regales el cor, jo et dono la vida,
il·luminant el pas dels anys.....

Carme Mora

193.
AHIARA

Amb passes lentes
caminaves pel poble
d'esma, orfe, mut

***

Ens abracem fort,
com la primera volta.
Sí, sóc viu, em dius,
ho he deixat tot per ell
com un fill què m'amara

Carme Girona

194.

junts

els meus ulls, seran els teus
el meu cor, serà el teu
el meu fetge, serà el teu
i junts cremarem
en un sol amor
-perquè t'estimo


Teresa Serramià i Samsó

195.
I, en desprendre’m...

I, en desprendre’m del meu cos, i marxar, i dir l'adéu
–d'una manera que espero no definitiva–
et lliuraré tot allò que avui ha estat
la meva essència,
com el cor poderós, palpitant per la vida,
o la mirada immensa,
o la pell que ara mateix acaricio...
i, potser, compartiré el teu goig i la teva pròpia intensitat.

Toni Arencón i Arias

196.
Ull nu

La fosca penetrant
de les òrbites,
esbatanada i esfèrica
abans d’embolcallar
la mirada perduda
de l’ull que, a la fi,
tornarà a aclucar-se.

Agustí Olivares


197.

Obres el ulls al món altra vegada
quan, confós entre carrers i places
s’esmuny somrient un tros de tu

i no calen paraules.

Martí Sunyol

198.
Intercanvi


Si et veig, em miro
i batego en el temps que ja he perdut
i que tu perdures.
Ni el com
podré triar abans de no ésser,
ni el quan.
Només puc ser jo, i una mica tu.


Josep Checa

199.
UNA GOTA...

Una gota de sang guareix la vida,
una gota de plor ens pot donar pau,
una gota de cel ens duu esperança,
una gota de mar m’omple de goig,
una gota de pluja ens assaona,
i una gota d’amor ?...
Una gota d’AMOR, ho dóna TOT !

Maria Bonafont Giménez

200.
Nina

Sense trenes
-i sense esma-
esperes el teu torn.
Nina tendra
que ansieges
la llavor d’un altre món.

Sílvia Romero


200 poemes per a la marató. Gràcies!!!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Poemes per a la Marató

Poemes per a la Marató

274 Relats

113 Comentaris

98423 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
POEMES PER A LA MARATÓ
Temàtica: Regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits

• Què és el projecte de l’ARC “Poemes per a la Marató”?
Aquest projecte neix amb l’objectiu de col•laborar en la Marató de TV3 del present any 2011, dedicat a la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits. La intenció és promoure l’escriptura de poemes sobre aquesta temàtica i aconseguir que alguns d’ells siguin il·lustrats per diversos artistes. Les obres resultants seran exposades i venudes per un import assequible i el total recaptat per aquest concepte es convertirà, íntegrament, en un donatiu per a la Marató de TV3.

Poemes: Temàtica, la de la marató. Màxim 8 versos. Enviar-los amb el vostre nom a: associacio.relataires@gmail.com

Trobareu les bases i més informació en aquests enllaços:
http://relatsencatala.cat/relat/poemes-per-a-la-marato/1033268
http://poemesperalamarato.blogspot.com/
http://associaciorelataires.com/2011/08/30/poemes-per-a-la-marato/

***

Esperem que aquest nou projecte de l’Associació de Relataires en Català tingui una molt bona acollida. Participeu-hi!

Junta de l’ARC