Dies Universitaris - Capitol 2/2

Un relat de: Arraut

Capitol 2/2

L'Adara va despertar-se i va dirigir-se a la cuina del seu petit pis d'estudiant i va prendre's un got d'aigua, es va adonar que encara no havia sortit el sol, no va intentar tornar al llit, s'havia que no podria tornar a dormir, des de que el seu xicot se n'havia anat a visitar la seva família no podia dormir, i d'això ja feia tres dies.

Així que va encendre el seu ordinador i va entrar a la bústia de correu, hi havia un únic missatge de chr.14@hotmail.gr, el seu xicot, a l'assumpte hi deia "Ich vermisse Sie!" li va sorprendre que el seu company li enviés un missatge en alemany, però tot i així el va obrir, el missatge era del dia anterior, al missatge hi deia així:

Hola Adara.
T'escric en alemany perquè l'ordinador de la meva germana no té l'alfabet grec instal·lat, i no seré jo qui l'instal·li, així que t'envio aquest missatge en alemany.
Ja fa tres dies que sóc aquí i sembla que fos ahir quan ens acomiadaven a l'aeroport, et trobo a faltar, es clar, però m'ho estic passant d'allò més bé, i de moment no tinc pressa per tornar, tot i que tinc ganes de veure't.
Aquesta nit sortiré de festa pel Port Olímpic, la zona del port de Barcelona.
Necessito venir aquí més sovint, aquest primers dies m'ha costat força parlar català, i molt més castellà!
Tota la meva família està molt contenta de que per fi els hi hagi fet una visita, i han organitzat un dinar familiar per demà passat.
En tres dies torno a ser a Viena, així que no trigarem en veure'ns.
T'estimo.
Chr.

Tot i que en Christen li deia clarament que no la trobava gaire a faltar aquelles paraules no la van ferir, feia un any sencer que no veia a la seva família i estava contenta de que per fi pogués
fer-ho.
Va mirar el rellotge, encara eren les sis de la matinada, no tenia classe fins a les 12 del migdia, així que va decidir veure una pel·lícula, va obrir el calaix dels vídeos i va escollir-ne'n una a l'atzar: Kill Bill.
Quan la pel·lícula va finalitzar ja eren gairebé les vuit, així que va dutxar-se, va vestir-se i va fer-se la bossa. Aniria a jugar a pàdel mentre esperava a l'inici de les classes.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Arraut

3 Relats

2 Comentaris

1920 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Doncs bé, no sé exactament que ficar aquí.
Suposo que la meva vida no és pas gaire interesant, no he cabat la ESO, ni el batxillerat, no he estudiat cap carrera ni res per l'estil.
Vaig nèixer el 18 d'Abril de 1994, en dilluns.
Visc a un poble per les rodalies de Barcelona, i el meu temps lliure el passo escrivint, sempre ho he fet a mà, i tots les meus relats estan a boli i paper, però els passaré a l'ordinador per penjar aquí els que cregui que estarien bé.