2 minuts

Estimat amic, ja saps que no acostumo a demanar-te mai res, però en aquest moment necessito que em llegeixis, que no abandonis una lectura que només et requerirà una bestreta de dos minuts, o tres, si ets prou pacient. Sí, sí, encara que sembli increïble, et prometo que després no t'intentaré vendre cap curset de dibuix per fascicles, ni l'últim producte miraculós que et regeneri la calva i, amb molt d'esforç, maldaré per no alliçonar-te sobre qualsevol tema espinós.

No ho dic per afalagar-te, company, però que ara desxifris aquesta cua interminable de síl·labes em produeix una gran joia. No et sents millor, des de l'altra riba? Jo estic convençut que, aguantant mig minut més, t'estalviaré un viatge a la secció d'autoajuda de la llibreria més propera. No posis aquesta cara. D'altra banda, diga'm, amb què haguessis invertit aquests cent vint segons que la meva obra et consumeix? Vaja, no tinc cap dubte que no hi ha negoci que, per molt borsari que sigui, amb un període tan curt i amb un capital tan exigu, sigui capaç d'aportar-te tanta satisfacció personal. No oblidis, personeta solidària, que estàs refermant la teva fama d'altruista perquè, hi insisteixo, tota aquesta comèdia la fas per mi, per no deixar-me sol amb el meu relat forassenyat.

Com més va, més voltes hi dono i més segur n'estic. T'haurien de donar la Creu de Sant Jordi al Mèrit Lector. Realment, la teva paciència depassa en molt el que jo t'havia demanat al principi. En el fons, pot ser que t'adonis que dos minuts passen ràpid quan estàs estirat al sofà, hipnotitzat pels anuncis; o quan olores el sotabosc, després d'haver plogut. Dos minuts són el principi i el final d'un pensament, o un altre joc de l'atzar, que et poden canviar la vida. Però amb els meus dos minuts, camarada inquiet, només t'arrancaré un somriure o un rotet de bona digestió. Però si no és així, si aquest granisat lèxic se t'ha posat malament, entrendré que em denunciïs al Síndic de Greuges, o que directament deixis anar un moc -en l'acceptació fluïda de la paraula- contra la meva persona. Perquè ja està bé de ser solidari amb els éssers que, tot i sabent que escriuen textos insalubres, et demanen que els llegeixis!