1939

Amb el cor empetitit
i amb el puny a l'aire, encongit.
Deixo la meva terra,
el meu país,
però no la meva lluita.

Amb llàgrimes als ulls
em veig obligat a anar-me'n,
a deixar aquest país
en altres mans.

Però el fred no congela sentiments,
només alenteix a les gents,
en el seu llarg suplici
que els fa sentir tan impotents.

Em queda
el borrós record,
em fa venir ganes
de córrer enrere.

De girar cua
i donar la cara
i buscar
els meus.

Però sé que és inútil:
ells em creuen
mort
i jo a ells els suposo
la mateixa sort.

Qui hauria dit
que els més fidels defensors
fugiríem amb la cua
entre les cames?