19:14

Els ulls perduts en teles de màgia que es barregen amb bruixeria. la ment anada completament. evasió. no és exactament el que necessito, però el que necessito no ho tinc. o sigui que m'haig de conformar amb quatre coses. màgia i bruixeria per escriure. tot jo a la deriva, en un riu que mai s'acaba. no trobo la manera de sortir de casa per fer quelcom de positiu. m'acabo d'acabar un llibre de kant i ara n'he començat un de descartes. em menjo molt la bola amb el vocabulari. m'agradaria afegir als meus relats paraules i expressions més subtils. de tant en tant en poso alguna, però no gaires. és divendres a la tarda i no tinc intenció de sortir, ni a la tarda ni a la nit. en realitat l'únic que puc fer i que em dóna vida és llegir i escriure, i això ho puc fer a casa. ja sé que ho podria fer a d'altres llocs, però econòmicament no estic gaire bé i sense sortir de casa no gasto res. encara que em costa, dur aquest tipus de vida, perque és clar, em puc sentir molt sol, però no ho puc demanar tot. a part d'això, si surto m'avorreixo. no estic gens inspirat, però m'és igual, perque a mesura que escric em van venint idees. em sento autodestructiu, sense voler-ho. em sento desesperat. potser estic una mica lúcid, però amb això no n'hi ha prou per eliminar el tedi. crec que m'hauria de fer un petit guió per escriure alguna cosa amb sentit. espero fer-ho. potser seria una manera millor d'expressar-me. això que estic escrivint és autobiogràfic, com un tros de diari personal, però el que m'agrada més a mi ( això també m'agrada, i, a més, ho necessito ) és practicar la literatura amb art, amb una mica de coherència, relativament formal ( jo no ho sóc, de formal ). em fa fàstic la formalitat: formalitat a la televisió, formalitat a la ràdio, formalitat al carrer,... i la formalitat no s'hauria d'haver ni inventat. no és necessària, sinó tot el contrari, amb la formalitat eliminem il.lusió vital i felicitat. si que hi ha coses del món material que serveixen. per exemple, jo, ara, estic escrivint amb aquest ordenador i em desfogo. i suposo que hi deu haver molta gent que necessita coses i, òbviament, n'hi ha molta que no les té. tinc com una mena de petita depressió. m'agradaria sentir-me molt més creatiu, al llarg de la meva vida, en moltes estones, ho he estat. però només se m'acudeixen coses com merda, sexe, guerra,... i haig de trencar la barrera perque realment em sento molt limitat i necessito expressar el que se'm passa pel cap alliberant els continguts que em reservo per por. a mi m'agradaria tenir al meu costat una noieta de divuit anys per parlar i per follar. ho veieu? són coses com aquesta, les que m'agradaria expressar. vull matar algú. ara no us penseu que sóc un assassí. no ho faria. però necessito dir-ho per treure la ràbia que duc dins meu. m'agradaria ser multimilionari per tenir el que em donés la gana, o sigui: m'agrada una pel.lícula, la compro. i m'agrada una casa al centre de sabadell, doncs me la compro i la reformo i la decoro com em dóni la gana a mi. però no, això és una puta merda. cobro una pensió de tres-cents euros i me la gasto en cafè, coca-cola i tabac. hi ha d'haver alguna manera de ser feliç sense tenir diners. potser tinc la realitat distorsionada i estic cec, i per això no me n'adono que es poden fer coses meravelloses sense tenir diners. ja m'agradaria, sentir aquella pau interior, però fa molt temps que no la sento. tinc ganes de que es mori tothom... el que em passa a mi és que sóc un sàdic, i que estic fins als collons de la moral de la humanitat. però en el fons sóc bona persona, i em comporto com a tal. m'agradaria tenir un llibre on hi sortissin totes les armes que s'han util.litzat fins ara, i també les noves i els prototips, amb dibuix, esquema i explicació, i també m'agradaria saber per què m'ho passo tant malament perdent la paciència perque se'm curi el transtorn i no hi ha manera de canviar les coses. diners! si tingués diners, tot solucionat. tindria la meva habitació de lloguer amb dret a menjador, cuina i lavabo i amb una mica de sort em podria comprar un ordenador per tenir allà. ara visc a casa el meu pare i aquest ordenador és seu. li tinc una mena de pànic, al meu pare. és que ell ho vol tot perfecte i no s'adona que estic malalt, que em costa molt fer les coses i que hi ha molts moments que m'ho passo molt malament. és per això, que estic desesperat. necessito comprensió i no la tinc. tothom es pensa que estic boig. estic fart d'aquesta misèria! d'aquesta meva misèria! no hi ha manera de tenir les coses clares. perquè no puc llegir tranquil.lament a l'habitació sense deprimir-me o tenir aquella mena de mal de cap barrejat amb ansietat? doncs no hi ha manera! bé. ara li haig de passar l'ordenador al meu germà, però hem quedat que faríem un pacte per repartir-nos-en les estones...