Cercador
17
Un relat de: deòmises- Compartir:
Parany del buirac, de l'or i del plom,
La solitud submisa a la manyaga,
Passió esmolada, desencís rom
Per a fer més pregona la vil llaga,
Blanques ales que busquen els cors febles,
Acorant-los amb el roc del seu mal:
La sageta fereix la carn mortal
Del batec del més fidel dels deixebles.
Comentaris
-
obro [Ofensiu]atram | 15-04-2008
un relat teu a l'atzar, ja que em meravella la teva vasta i prolífera producció i no t'havia encara comentat ni llegit amb prou atenció.
Em sorprèn molt agradablement, sobretot els primers versos, gran ritme, força i tensió.
M'entrebanco en la "vil llaga," se'm fa extranya la sonoritat de la l i la ll juntes encadenant dos mots. (per uns moments llegeixo Vil·lallaga, o quelcom semblant i que he de rellegir per entendre). Jo hagués buscat un altre paraula "vil nafra", o "llaga mesquina"o qualsevol altra binomi.
Blanques ales em sona ja a escoltat, aquest vers també em fluixeja, però remunta després el to fins al vers final que deixa un gust de boca consistent i amb personalitat, de qualitat.
Contenta d'haver indagat en el teu raconet.
atram
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306678 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978