Cercador
15
Un relat de: deòmises- Compartir:
Nocturn foc, perfecció del reflex,
Femenina esfera en el cel, engruna
De llum que, al llarg dels anys, deixa perplex
El món amb el bell desert de la duna.
Oceà de l'arc diví, mar gregari
Enmig de l'amplada de l'Univers,
Fil per a les onades necessari,
Mentre la duna busca nous deserts.
l´Autor
373 Relats
1009 Comentaris
306907 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978