Cercador

Llista categories

15 d'octubre del 2005

Un relat de: Cursiva

Una de les coses que em feien continuar amb ell era la por de sentir-me sola, i ara que estic sola, m'adono, que mai abans havia estat tan bé.
Ara puc sortir a donar un tomb sense tenir un exhaustiu interrogatori a la tornada, ni sentir l'angoixa de saber que faig tard, no tinc por d'arribar després que ell. Tot això s'ha acabat! De fet, ara mateix, em ve molt de gust fer una cosa, però, necessito anar fins a la platja. I amb pas tranquil mi arribo.
Ja et vaig dir, que dins del mar hi voldré llençar aquest diari un cop l'acabi. Vull veure com és menja el meu passat. Així, que no és estrany, que en ell, hi vulgui llençar alguna cosa més.
Quan sóc al davant, m'aturo. Em descordo el rellotge, és un dels pocs regals que em va fer. Enlairo el braç i amb tota la meva força el llenço lluny de mi. Escolto el soroll que fa al caure, com si hagués llençat una petita pedra. Ara em miro el canell nu. I somric. Em frego la pell com si m'acabés de lliurar d'unes manilles que em presonaven. A partir d'ara, ja no m'importarà arribar tard. Sóc lliure!

Comentaris

Afegir comentari

com unes manilles[Ofensiu]
kispar fidu | 16-10-2005
La imatge del rellotge (d'on n'extreus dos sentits):
- Les manilles que et lligaven a ell, a un passat que no vols recordar.
- i el seu ritme que et marca, les ànsies de seguir el seu compàs que les agulles marquen.

Un bon relat. L'alliberació de molts lligams que et retenien en un passat que volies deixar enrere.

És un gran pas endavant.

Que vagi bé!
Gemm@
Salutació[Ofensiu]
marga | 16-10-2005 | Valoració: 10
Hola cursiva .Ahir em vares comentar una poesia meva i jo avui t'he buscat no et coneixia ni en sonava el teu mon.
Lletrejats el teus tres relats he donat més valor al teu comentari perquè tu no ets qualsevol sinó una molt bona escriptora.
Tens a la pàgina un tema punyent que desitjo no sigui personal sinó inventat i amb bon encert en forma de diari .Felicitats. Ja ens llegirem i comentarem.
***[Ofensiu]
Llibre | 16-10-2005
Els sentiments, realment, són ben curiosos. Perquè el personatge protagonista d'aquest relat patia davant la idea l'allunyament, i en trobar-se sola s'adona que és el millor que podia passar.

I són ben curiosos els símbols que ens lliguen a les coses, a les persones. I m'ha agradat es especial aquest detall del rellotge, aquest alliberament davant el simple fet de poder-lo llençar mar enllà i percebre de nou l'espai de llibertat.

Dues imatges ben trobades.

LLIBRE